La Galia és aquell poblat únic i resistent on Asterix i Obelix plantaven cara als romans. Doncs aquest és l’esperit de la terrassa que obre a l’estiu el Gastrobar Zero 39 d’Almacelles. Es diu així, la Galia, perquè el Xavier Escuer i la Judith Purroy han hagut de superar un munt de “romans” per obrir, primer el gastrobar i, després, la terrasseta. Des de les seves pròpies pors fins a tots els comentaris tipus “on vas fent pintxos els dijous si aquí no és tradició!”. Han resistit també en la seva aposta per obrir un local als afores d’Almacelles. I, com els gals del còmic francès, ho han aconseguit: la gent va al Zero 39 expressament, els dijous han convertit en tradició anar a fer uns pintxos com si del casc antic de Bilbao es tractés i el Xavi Escuer s’ha demostrat a ell mateix que sí, que encara que era pagès, podia dedicar-se a la cuina. De fet, era el que li agradava de petit. Però es va deixar emportar per la vida i va continuar amb la feina al camp de son pare. Però la gastronomia i la personalitat tiren. I aquí està: el Zero 39 porta tres anys obert i ja s’ha fet un lloc a la vida d’Almacelles. I quin lloc!
El “Gastro”, que és com l’ha acabat anomenant la gent del poble, és un espai amb personalitat pròpia que convida a la participació. Per què? Doncs perquè el tracte és de proximitat, perquè les parets estan plenes de records esportius (tenen una samarreta signada per Sánchez Jara i Chapi Ferrer!), perquè els plats que més agraden es poden votar amb un “like” penjat a la paret i perquè les portes d’aquest local estan obertes a tothom.
El Xavi i la Judith ofereixen menjar i beure de qualitat amb un toc especial, però no volen que això signifiqui exclusivitat. “Quan passen per la porta, aquí tothom és igual”, assegura l’Escuer. Petits i grans, treballadors o empresaris, estudiants o aturats… els preus són assequibles i l’ambient convida a compartir. El País Basc com a referent no és només pels pintxos que serveixen cada dijous sense excepció des de fa 3 anys, també ho és per l’ambient intergeneracional que el Xavi envejava dels bars d’Euskadi.
“Nos gusta la vida” diu als coixins i als cartells que tenen a la terrassa. I hauria de dir que els agrada la vida i viure-la i també construir-la. Perquè tot plegat és fruit del seu esforç (els sofàs estan fents amb palets, les cadires amb bidons i les taules amb bovines… tot a mà) i de la creativitat que comparteixen excepte si es tracta del plat estrella, el Solomillo a la Pepa, que és una salsa cremosa de la qual no revelen la fórmula per molt que tothom els hi demani.
El nom és fruit de fer de la necessitat virtut: el model 039 era un maldecap per a la gestoria perquè era l’única documentació que els faltava per poder obrir. I de tan demanar, li van posar aquest nom. La paraula restaurant no els agradava per la formalitat que implica. “Gastrobar” s’adiu més al que significa el Zero 39. És un lloc de trobada, un local on tastar i compartir i un espai on participar de la vida del poble. I és que té vocació de “caçatalents”. No ho diem de broma! Pel “Gastro” han passat des dels grups de rock del poble fins a la coral de la gent gran, passant per l’actuació de les noies del conservatori de música, que a partir del primer ‘bolo’ aquí, n’han aconseguit més. Qualsevol que tingui talent a Almacelles, pot trobar la seva primera oportunitat al Zero 39. El seu facebook està ple de vídeos de futures promeses 😉 I com que els hi va la marxa, també fan els “Gastro-Mut”, que no és res més que vermuts amb festa inclosa. Es van animar amb un vermut rociero i ara ja s’ha convertit en una Fiesta Rociera “por todo lo alto”. I com que no es perden ni una patrocinen l’EFAC Almacelles i l’Athlètic Almacelles, els dos equips de futbol. Però si fins i tot un equip de futbol sala porta el seu nom!
No diuen que la felicitat no és tenir coses sinó formar part d’elles? Doncs això és el que fan El Xavi i la Judit al “Gastro”. Si voleu participar, tenen les portes obertes.
