'Guillem Viladot i els creadors de Ponent' arriba al Museu de Lleida amb sis obres més

REDACCIÓ
Publicat: 
13-04-2023
Actualitzat: 13-04-2023 13:57
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • 'Guillem Viladot i els creadors de Ponent' arriba al Museu de Lleida amb sis obres més
    Peu de foto: 
    Ignasi Gómez (ACN)
  • 'Guillem Viladot i els creadors de Ponent' arriba al Museu de Lleida amb sis obres més
    Peu de foto: 
    Ignasi Gómez (ACN)
  • 'Guillem Viladot i els creadors de Ponent' arriba al Museu de Lleida amb sis obres més
    Peu de foto: 
    Ignasi Gómez (ACN)

Del 13 d’abril a l’11 de juny de 2023, el Museu de Lleida acull l’exposició “Guillem Viladot i els creadors de Ponent”, una producció de la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran, que arriba a Lleida amb un projecte ampliat i amb algunes obres que no s’han vist fins ara.

La mostra, comissariada per Pau Minguet, explora les relacions que va establir l’artista agramuntí Guillem Viladot amb diversos creadors de Ponent: Leandre Cristòfol, Josep Iglésias del Marquet, Lluís Trepat, Josep Vallverdú, Daniel Gelabert, Albert Coma Estadella, Josep Guinovart i Manuel de Pedrolo.

L’exposició està inclosa en els actes de commemoració del centenari del naixement de Guillem Viladot, i arriba a Lleida després de veure’s a Tàrrega i Cervera.

Els actes de celebració del centenari de Guillem Viladot arriben a l'Ateneu Barcelonès
Peu de foto: 
Guillem Garcia / ILC (ACN)

L’exposició està dividida en nou àmbits i mostra una seixantena de peces, a través de les quals s’explica les relacions que va establir Viladot amb diversos creadors de Ponent. Entre les novetats que es troben a Lleida hi ha la incorporació de sis obres que no s’han vist en els altres museus on ja s’ha presentat la mostra. Es tracta de dos peces procedents de Lo Pardal – Fundació Guillem Viladot (Agramunt), l’escultura Metafísica de la garbelladora, un regal de Guillem Viladot a Josep Vallverdú, i una abstracció que entra en diàleg amb una pintura de Lluís Trepat, procedent del Morera. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, del qual també s’ha incorporat un retrat de Guillem Viladot realitzat per Trepat l’any 1950. A aquestes noves incorporacions se suma un Objecte de Companyia, regal de Guillem Viladot a Albert Coma Estadella i que ha estat cedit per la vídua de l’artista, Mary Coma Estadella, i l’escultura Orilla del Ensueño, de Leandre Cristòfol, procedent del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Aquesta última és especialment significativa perquè Viladot suggereix a Cristòfol en una carta el títol per a dos de les seves escultures, una és precisament Orilla del Ensueño i l’altra, Intriga de Pájaros, pertanyent a la col·lecció del Morera. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida i que junt amb la carta, ja formava part de la mostra. És la primera vegada que totes tres, la carta i les dos escultures, es reuneixen en una exposició.

La figura de Guillem Viladot és polifacètica, doncs va ser un creador que va festejar i excel·lir en múltiples llenguatges diferents: el poètic, el literari, l’experimental, el periodístic, el plàstic... Viladot va ser un personatge fermament arrelat al seu poble d’origen, Agramunt, i d’aquest origen va fer un argument de militància. La mostra explora les relacions que Viladot va establir amb altres creadors d’aquesta part del país, unes relacions que es van començar a establir a la dècada dels cinquanta i que es van dilatar al llarg dels anys, mitjançant el diàleg entre les obres de Viladot i la resta d’artistes.

Les relacions de Guillem Viladot i els creadors de Ponent

Guillem Viladot va establir importants lligams d’amistat i col·laboració amb diversos artistes de la perifèria cultural que representava Ponent. Així, per exemple, amb el seu admirat Leandre Cristòfol, l’any 1965 va publicar el que seria el primer llibre de poesia experimental editat a la Península, Nou plast poemes; cinc anys més tard, amb Josep Iglésias del Marquet va impulsar Lo Pardal, un projecte editorial que va convertir-se en una col·lecció de llibres de poesia experimental. Viladot també va mantenir una estreta relació amb Josep Vallverdú, que va prologar la tetralogia viladotiana Memòria de Riella, i el 1977 va publicar, dins de la col·lecció de llibres de Lo Pardal, el volum que clouria aquell projecte editorial: Poemes del gos. La mateixa relació personal i, també, productiva, va mantenir amb Lluís Trepat, de qui Viladot va ser, tota la seva vida, un gran admirador i un dels seus principals mecenes. La proximitat geogràfica també el va portar a col·laborar estretament amb Manuel de Pedrolo, que va fer un pròleg intens i compromès per al llibre Poesia T/47, de Viladot, la primera antologia personal de poesia concreta en format butxaca de la Península i, possiblement, del món. Viladot també va explorar el llenguatge cinematogràfic amb Albert Coma Estadella, col·laborant l’any 1983 en un projecte de pel·lícula de la qual ells dos eren els protagonistes, titulat Self. De la mà de Daniel Gelabert, Viladot va endinsar-se en el món de l’arquitectura i de les noves tecnologies digitals que començaven a escampar-se a finals del segle passat, i gràcies al qual va poder fer un poema experimental amb ordinador, l’únic que Viladot va tenir temps de realitzar abans de morir. Finalment, és necessari esmentar la relació que va mantenir Viladot amb un altre artista contemporani d’Agramunt, Josep Guinovart. Les seves obres, per més que formalment divergien en tècnica i materialització, compartien temàtiques, idees i referents, i cadascun va crear un espai per exhibir la seva obra al centre històric d’Agramunt.

Comparteix

També t'interessarà