"Hem de posar paraules a tot, tenim un llenguatge riquíssim per explicar tot el que ens passa"

LLEIDACOM / Lourdes Farré
23-09-2022
  • "Hem de posar paraules a tot, tenim un llenguatge riquíssim per explicar tot el que ens passa"
    Peu de foto: 
    Miquel de Santiago

Salut Mental


Què és la salut mental?

És la part de la salut que ens permet desenvolupar-nos adequadament en el context que tenim, en com som, amb els nostres pensaments... és una part del nostre benestar, igual d'important que la salut física, malgrat que encara no s'estigui posant al mateix nivell.

La salut és un puzle conformat de peces diferents en què totes són necessàries, quan fisiològicament tenim una malaltia l'hem de curar perquè repercuteix a tota la resta, doncs en el cas de la salut mental passa exactament el mateix, però és la gran desconeguda i la gran ignorada, i també la gran "traumatitzada", puix que encara continua sent bastant tabú acudir a teràpia.

Qualsevol problema no resolt pot desencadenar una afectació a la nostra salut mental?

I tant! Tots hi estem exposats. A vegades la vida t’enfronta a situacions per les quals no estàs preparat i et trobes sense les eines necessàries per fer-hi front. Jo sempre dic que el que més m’ha ensenyat és estar a l’altre costat de la taula, patir-ho, viure-ho i sortir-se’n.

La vida és com una carrera d’obstacles, t’enfronta a coses i o les saltes o et quedes, però no hi ha un terme mig. Per tant, o ets víctima o t’espaviles i busques estratègies, ara, ningú diu que aquestes estratègies no et costin molt, que necessitis un acompanyament, que hagis d’anar al psicòleg o al psiquiatra...

Com una persona per ella mateixa detecta que necessita ajuda externa?

És més fàcil si tenim persones de confiança al costat que ens acompanyin i ens ho puguin dir, i que nosaltres estiguem disposats a escoltar. De totes maneres, en aquest punt, voldrà dir que ja estem buscant una solució, però fins a arribar aquí, han de passar moltes coses. No és que d'un dia per l'altre passis a fer-ho tot molt bé, a tot malament, sinó que és una cosa progressiva.

Pot haver-hi una crisi molt gran i adonar-te'n, seria el cas dels diagnòstics de malalties greus, en què pots identificar un moment molt evident, però generalment, es tracta d'un mal funcionament en la vida: comences a veure que al teu costat sempre hi ha problemes, que no saps resoldre'ls, tens molta ansietat, estrès, cada vegada tens més la sensació que t'arrossegues rere les coses... símptomes que t'han de posar en alerta.

Pel que fa a l’ajuda farmacològica, sabem que hi ha controvèrsia amb l’addicció que poden provocar certs medicaments, que en penses?

El primer de tot és un bon diagnòstic, la qual cosa ens enfronta als professionals que podem recórrer.

A vegades, el nostre sistema nerviós s'esgota tant que necessita el medicament per arribar a funcionar mitjanament bé. Diríem que els fàrmacs s'utilitzen per posar-te en la situació, a partir de la qual pots aprendre estratègies per no tornar-te a trobar en la situació que estàs. El medicament no t'arregla la vida, t'arregla el sistema nerviós, perquè tu puguis afrontar la vida. El que t'ha passat, que tu no has pogut afrontar pels motius que sigui, et continua marcant, i si no ho soluciones, et tornarà a passar. Per tant, només l'ajuda farmacològica? Ni parlar-ne, sempre acompanyada d'una teràpia. La idea que nosaltres tenim a Equip Espai és no fer dependre a les persones que venen, sinó empoderar a les persones en la seva vida.

Miquel de Santiago

Hem d’acudir a teràpia sempre, o només quan tenim un problema?

La ITV quan la fem? (riu) Teràpia en podem fer sempre, aquesta també pot ser per gaudir, per repassar les coses que hem fet, per comentar els èxits, el que encara hem de millorar... teràpia o podem dir supervisió, en algun moment determinat.

I com li expliquem a un nen/a petit que és anar al psicòleg?

A través dels jocs, que és el llenguatge que coneixen els infants. Per aquí pots veure que en tenim la tira, perquè hi venim a jugar, sobretot perquè el menut no se senti el culpable. Moltes vegades equivoquem el que és una persona, amb la conducta d'aquesta, i no és el mateix.

Que podem fer per normalitzar les teràpies?

Existeix molt tabú encara, i allò que no pots anomenar fa molta por, perquè no saps ni on ho situes. La por és invasiva, i no és només allò que no dic, sinó també les afectacions que té no dir-ho, perquè se't queda aquell rau-rau dins que fa mal.

És important posar paraules a tot, tenim un llenguatge riquíssim que ens permet explicar tot el que ens passa. A tots ens agrada poder sentir-nos còmodes, dir el que pensem... Hem de pensar: "Si jo sóc capaç de poder entendre i escolar l'opinió dels altres, per què els altres no m'han d'escoltar a mi?" Hem de col·locar-nos en el nostre lloc i reconèixer-nos.

Com pot afectar una malaltia mental a l’escola? Tant socialment com en qüestió d’aprenentatge.

Les malalties mentals t'impedeixen fer una lectura correcta del context en què et trobes, i en l'àmbit escolar encara és més complicat. Dins d'una aula hi ha un context molt estable, en el sentit que hi ha una programació establerta de tot el que s'hi farà, i sí en aquesta situació ja és difícil per a l'alumne, imagina't quan surt al patí i ha de conviure amb "allò no previst", que és el grup d'iguals.

Així i tot, no estic dient que no puguin anar a l'escola, però sí que s'han de prendre mesures per acompanyar a la persona dins l'àmbit escolar, que per aquesta pot ser agressiu, ja que estarà en constant tensió.

Què passa quan aquest context és d'assetjament escolar?

És un problema que marca molt emocionalment, perquè comences a relacionar-te com una víctima, o com un agressor, tornant tot el mal que et fan als altres. L'Assetjament fa molt mal i és important detectar-lo tan aviat com es pugui en qualsevol canvi brusc que faci l'infant.

És una qüestió que s'ha de treballar des de totes les bandes. Hem de parlar amb els agressors, que no són pas males persones, sinó persones a les quals els passa alguna cosa, inclús et diria que també amb els que se situen com a espectadors. No hem de castigar-los, sinó reeducar-los, perquè si castiguem a l'agressor, al final li estem fent el mateix que ell li fa a la víctima.

Molts dels casos d'assetjament escolar acaben en suïcidi.

Sí, perquè les persones que ho pateixen no s'atreveixen a dir-ho, se senten molt poqueta cosa. També hem d'aprendre a escoltar a les persones, i repeteixo, posar nom a tot el que ens passa. Parlem molt, però ens comuniquem fatal. Anem tot el dia accelerats, i això ens ho hauríem de mirar, perquè aquí hi venim a viure.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Veuràs algun partit del Mundial de futbol de Qatar?