Hipotiroïdisme i hipertiroïdisme: dues malalties de la tiroide
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Imatge d'arxiu ©Pixabay
La glàndula tiroide és un òrgan endocrí situat a la part frontal del coll, responsable de produir hormones tiroïdals que regulen el metabolisme del cos. Les dues principals patologies que afecten aquesta glàndula són l'hipotiroïdisme i l'hipertiroïdisme, que es caracteritzen per una producció insuficient o excessiva d'hormones tiroïdals, respectivament. Avui els experts de HLA ens porten els punts més importants per a poder detectar aquestes malalties i quins tractaments seguir.
Hipotiroïdisme
L'hipotiroïdisme es produeix quan la tiroide no genera suficients hormones tiroïdals. Les causes més comunes inclouen la deficiència de iode i la tiroiditis autoimmune, també coneguda com a tiroiditis de Hashimoto. Aquesta última és una malaltia autoimmune que provoca una inflamació de la glàndula tiroide a causa d'anticossos tiroïdals, com l'antiperoxidasa tiroïdal (TPO) i l'antitiroglobulina (Tg). Els símptomes habituals de l'hipotiroïdisme són: fatiga, augment de pes, intolerància al fred, pell seca i estrenyiment.
El tractament principal consisteix en la teràpia de reemplaçament hormonal amb levotiroxina, que supleix la manca d'hormones tiroïdals.
Hipertiroïdisme
L'hipertiroïdisme es caracteritza per una producció excessiva d'hormones tiroïdals. La causa principal és la malaltia de Graves-Basedow, una afecció autoimmune en què autoanticossos activen el receptor de la hormona estimulant de la tiroide, provocant una sobreproducció hormonal i un augment de la glàndula. Els símptomes més comuns inclouen: taquicàrdia, pèrdua de pes, nerviosisme i temblors
El tractament pot incloure medicaments antitiroïdals, teràpia amb iode radioactiu o cirurgia per extirpar part o tota la glàndula tiroide.
Diagnòstic i seguiment
El diagnòstic d'aquestes afeccions es basa en anàlisis de sang que mesuren els nivells de l'hormona estimulant de la tiroide (TSH) i les hormones tiroïdals lliures (T3 i T4). En el cas de l'hipotiroïdisme, la TSH està elevada, mentre que en l'hipertiroïdisme està disminuïda. També es poden realitzar proves d'imatge, com l'ecografia tiroïdal, per avaluar l'estructura de la glàndula.
És fonamental un seguiment mèdic adequat per ajustar els tractaments i assegurar un control òptim de la funció tiroïdal, ja que tant l'excés com la manca d'hormones tiroïdals poden tenir repercussions significatives en la salut general.
L'hipotiroïdisme i l'hipertiroïdisme són trastorns comuns de la glàndula tiroide que requereixen un diagnòstic precoç i un tractament adequat. La col·laboració estreta amb professionals de la salut és essencial per gestionar aquestes condicions i mantenir una qualitat de vida òptima.
