ℹ️ Bretxa salarial i pandèmia: la crisi de la covid-19 dispara les desigualtats

REDACCIÓ
Publicat: 
22-02-2021
Actualitzat: 09-03-2021 11:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • preview Escacs desigualtat peons

El dia 22 de febrer se celebra el Dia Europeu per la Igualtat Salarial, una cita que tracta de sensibilitzar i conscienciar sobre aquesta terrible bretxa entre homes i dones. Per desgràcia i segons les dades que maneja el comparador Acierto.com, la crisi de la COVID-19 no ha fet més que agreujar-la. Els experts apunten a una reculada de fins a vuit anys. En concret, elles guanyen uns 4.900 euros a l'any menys que ells. Una xifra que es dispara per sobre dels 6.000 euros en algunes comunitats com Andalusia i Madrid.

La bretxa salarial: factors en joc

I és que si bé la bretxa salarial és fruit de múltiples factors i d'un sistema que reprodueix i manté les desigualtats, la pandèmia ha posat de manifest que són encara elles les que assumeixen la majoria de les càrregues familiars, així com la importància de la conciliació. Un dels punts més cridaners tenen a veure amb la reincorporació al treball després de l'estat d'alarma, perquè són elles les que continuen assumint la cura dels nens i majors.

Per desgràcia, no es tracta d'una cosa única de la pandèmia, sinó d'una situació que, malgrat el marc normatiu i dels assoliments obtinguts, continua vigent. En concret, dediquen gairebé un 38% més d'hores a la cura i educació de familiars. A més, gairebé el 92% de les persones que van sol·licitar excedències per a cuidar als seus fills en el tercer trimestre de 2020 van ser dones.

No obstant això, treballar menys hores no sempre està lligat a cura dels familiars, sinó al fet que a les dones també els costa més trobar treballs a jornada completa (el 53% dels casos). El 74% dels contractes a temps parcial, de fet, pertanyen a dones. I no es tracta d'una cosa voluntària. Tampoc podem deixar de comentar que més d'una de cada tres dones cobren menys de 1.250 euros al mes.

La bretxa salarial creix amb l'edat

La bretxa salarial, segons Acierto.com, creix a mesura que s'incrementa l'edat. És a dir, les diferències són més notables a partir dels cinquanta anys (quan creix la bretxa per sobre del 20%). I el mateix ocorre amb la maternitat, que dispara les diferències.

Així mateix, es dóna en tots els nivells educatius, alguna cosa que crida poderosament l'atenció tenint en compte que el 52% dels treballadors amb educació superior són dones. Paradoxalment, el 67% dels llocs directius i gerents estan ocupats per homes. Elles triguen fins a cinc anys més que ells a aconseguir-ho.

La bretxa, també entre els emprenedors:

La bretxa també és notable en l'àmbit de l'emprenedoria: abans de l'estat d'alarma eren elles les que lideraven el creixement d'autònoms a Espanya. Una situació que, fruit dels factors analitzats, s'ha frenat i unes xifres que resulten cridaneres si tenim en compte que elles estan més poc inclinades que ells a emprendre: el 45,8% dels homes considera que hi ha oportunitats per a fer-ho, enfront del 39,2% de dones.

A més, el 41% de les quals emprenen ho fan buscant alternatives al mercat laboral, i en molts casos la cerca de la conciliació i flexibilitat tenen molt a veure.

Aquí cal tenir en compte que elles confien menys que ells en les seves habilitats per a aconseguir-ho amb èxit. El resultat? Que, a pesar que les dones representen el 51% de la població, només 1 de cada 5 empreses emergents al nostre país estan encapçalats per una d'elles. El perfil tipus d'emprenedor (general) a Espanya és, el d'un home (81%) amb estudis universitaris tècnics i que ronda els trenta-cinc anys.

Aquí també entra en joc altre factor: que les dones es mostren més previngudes que els homes. El 73% d'elles considera l'estabilitat financera com una cosa fonamental, i fins al 57% creu necessari tenir coneixements financers o empresarials. L'assessorament és un altre punt recomanable. Curiosament, en la pràctica 7 de cada 10 homes acudeixen a serveis de suport a l'emprenedoria, mentre que només el 30% d'elles ho fan.

Donada la situació actual de pandèmia i restriccions, un altre punt clau és tenir en compte no sols les despeses de posar en marxa el negoci, sinó també el que suposaria haver de tancar-lo. Alguna cosa que es valora en major mesura després de l'entrada de la pandèmia.

Existeixen opcions

Per fortuna, existeixen algunes opcions. Per exemple, davant els tancaments temporals, comptar amb una assegurança de comerç pot ser una solució. La indemnització diària per cessament temporal d'activitat és una de les prestacions habituals en aquestes pòlisses. L'assegurat percep una quantitat diària durant un període de temps determinat. Tot depèn de les garanties contractades i de la quantitat assegurada.

Però és possible que només es contempli el cessament d'activitat temporal en supòsits molt concrets com en cas de sinistre amb danys materials o per robatori. El més recomanable, segons Acierto.com, és consultar la pòlissa que tenim contractada. Així mateix, per a calcular la cobertura i la seva aplicació, la llei exigeix que el lucre cessant existeixi i es provi.

El comparador Acierto.com, en qualsevol cas, recomana comptar amb una assegurança de Responsabilitat Civil que protegeixi l'emprenedor i al seu negoci enfront de possibles reclamacions i danys a tercers. Això, per exemple, cobriria l'accident d'un empleat dins del negoci, els desperfectes causats a un client, i fins i tot la indemnització i despeses de defensa en molts casos.

Comparteix

També t'interessarà