Segur que saps el què és un desfibril·lador, i és que n’hauràs has vist en centres sanitaris, sèries i pel·lícules. En cas d’aturada cardíaca, aquests aparells provoquen descàrregues elèctriques al pit dels pacients. Però a més dels desfibril·ladors externs que utlitzen els professionals sanitaris en l’àmbit hospitalari o d’urgències, també hi ha desfibril·ladors externs automàtics (DEA, també coneguts per les sigles en anglès: AED).
Desfibril·ladors externs automàtics (DEA)
Els DEA són dispositius que funcionen de manera automàtica i que pot utilitzar qualsevol persona que, sense necessitat de ser professional sanitari, hi estigui entrenada (o, sense estar-ho, seguiu les instruccions del 112). Estan disponibles avui dia a molts llocs públics, com estacions de tren, autobús, metro i aeroports, centres de treball, instal·lacions esportives, col·legis i centres comercials i d’oci.
SABIES QUE…
Més morts sobtades cardíaques que per accident de trànsit
Es calcula que a Espanya cada any moren per mort sobtada cardíaca fora de l’àmbit hospitalari entre 16.000 i 25.000 persones (moltes més que les 1.145 que van morir el 2022 en accidents de trànsit).
Aquesta xifra podria reduir-se sensiblement si es generalitzés l’ús dels DEA : segons la Fundació Espanyola del Cor, si es fes servir un desfibril·lador en els 3 minuts següents a l’atur cardíac, la supervivència augmentaria fins a un 70%, i si es fa en menys de 5 minuts fins a un 50%.
Aturada cardíaca? Activa la cadena d’auxili
Davant d’una possible aturada cardíaca, la velocitat de la reacció és vital. Si algú al teu voltant se sent malament, es desmaia i en ser examinat està inconscient (no reacciona a veus, cops de peu ni pessic) i no respira (o ho fa de manera agònica) cal activar la cadena d’auxili com més aviat millor:
- Trucar al 112
- Començar les maniobres de reanimació cardiopulmonar, alternant 30 compressions toràciques i 2 ventilacions (si no vols o no pots fer les ventilacions, almenys concentra’t a comprimir el pit de la víctima a un ritme d’unes 100 compressions per minut).
- Tractar de localitzar el DEA: en activar la cadena d’auxili algú ha d’anar a buscar el DEA més proper i avisar que acudeixi la persona entrenada en el seu maneig, però en situacions excepcionals, si hi ha un DEA disponible i no apareix la persona entrenada, qualsevol altra persona pot activar-lo, sempre sota la supervisió del 112 i seguint-ne les instruccions.
- És molt important que les compressions toràciques no s’interrompin fins que tot estigui a punt per utilitzar el DEA.
- Com utilitzar el DEA
La víctima ha de seguir estesa de panxa enlaire i amb el pit al descobert.
- Enganxa els elèctrodes a la pell, en la posició que els adhesius indiquen (generalment una a la dreta de l’estern i l’altra sobre el costat esquerre).
- L’ideal és que la pell estigui seca i rasurada, sobretot si hi ha molt de pèl: els equips DEA solen incorporar avui dia una maquineta.
El mateix desfibril·lador és el que fa el diagnòstic i decideix si donar la descàrrega, avisant perquè ningú toqui la víctima en aquell moment:
- Es donarà la descàrrega si detecta que el cor està en la situació anomenada “fibril·lació ventricular” (el moment que precedeix el cessament de l’activitat elèctrica cardíaca, quan aquesta es torna anàrquica i el cor deixa de contraure’s de manera eficaç), només si està en fibril·lació ventricular es provocarà una descàrrega, si no, no: no hi ha risc d’una “descàrrega inadequada”.
- Un cop donada la descàrrega, cal seguir amb les maniobres de reanimació fins que arribi l’ajuda professional o fins que el pacient mostri signes de recuperar-se.
- Si no és així, passats un parell de minuts, el DEA tornarà a fer un diagnòstic nou. El mateix aparell avisarà amb senyals sonors del moment i només cal seguir les seves indicacions.
Un bon sistema que pot millorar
Les comunitats autònomes són les encarregades de regular tot allò que afecta els DEA. Cadascuna estableix on i com s’han d’instal·lar de forma obligatòria i qui els poden fer servir. Tot i això, l’OCU considera que seria desitjable una normativa estatal que estableixi de forma clara a quins llocs s’ha d’instal·lar un desfibril·lador, assegurant a més una xarxa densa i accessible.
La presència d’un DEA proper s’hauria de donar a conèixer mitjançant recursos de fàcil accés, com ara aplicacions mòbils que incorporin a més els aparells instal·lats per institucions privades. Una iniciativa d’aquest tipus és l’app col·laborativa Ariadna, promoguda per la Societat Espanyola de Cardiologia i la Creu Roja, si bé encara és incompleta.
A més, l’ideal és que tota la població fos formada, ja des de l’escola per saber fer servir un DEA en cas de necessitat.
