ℹ️ Tot el que vols saber sobre l'alzheimer

REDACCIÓ
Publicat: 
21-09-2021
Actualitzat: 21-09-2021 21:56
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • ℹ️ Tot el que vols saber sobre l'alzheimer

L'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa progressiva i s'ha convertit en la forma més comuna de demència en les persones grans. Com a conseqüència de l'envelliment de la població cada vegada hi ha més persones afectades per aquesta malaltia. Aquesta patologia produeix una disminució de les funcions intel·lectuals, dificulta l'aprenentatge de nous conceptes, interfereix en la capacitat de la persona per fer la seva vida diària i produeix canvis en la seva personalitat i conducta. Cal dir que no tots els deterioraments de les capacitats mentals relacionats amb l'edat evolucionaran cap a la malaltia d'Alzheimer. Des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ens donen a conèixer la convivència amb la malaltia, les causes, els símptomes, el diagnòstic i els tractaments, entre altres factors relacionats.

Viure amb Alzheimer

La família d'una persona amb malaltia d'Alzheimer és la gran receptora dels problemes que hi ha inherents, la que viu els seus canvis constants i la que ha d'invertir més temps en la cura del seu familiar. Per afrontar millor els problemes de la cura diària d'una persona afectada d'Alzheimer, cal que tingueu en compte:

  • No altereu la seva rutina.
  • Comproveu si pren correctament la medicació.
  • Respecteu els seus gustos i costums.
  • Assegureu-vos una correcta il·luminació dels espais diürns i nocturns d'allà on es viu.
  • Tranquil·litzeu la persona mitjançant el contacte físic, sempre i quan no l'interpreti com un gest dominant.
  • Eviteu enfrontaments.
  • Distraieu la persona perquè centri l'atenció en temes reals.
  • Manteniu la calma i la serenitat i ajudeu-la a no posar nerviosa.
  • Adeqüeu el nivell del llenguatge a les noves i constants limitacions que la malaltia imposa.
  • Intenteu ser receptius davant dels seus intents de comunicació.
  • No combatiu l'al·lucinació ni el deliri.
  • Realitzeu una consulta mèdica per intentar reduir, a través de la medicació, les idees delirants i les al·lucinacions, si persisteixen o són molt greus.
  • Realitzeu revisions de la capacitat visual i auditiva.
  • No oblideu tenir cura d'un mateix.
  • Davant de qualsevol canvi o malestar del malalt és important que tingueu en compte que la febre, la deshidratació, el restrenyiment, les infeccions (urinàries o respiratòries) o els efectes secundaris dels medicaments poden ser la causa.

Unes 86.000 persones tenen Alzheimer a Catalunya



Causes

Les causes i la progressió de la malaltia no són clares. Les darreres investigacions associen l'aparició de la malaltia a factors genètics, agents tòxics o ambientals. També es creu que hi poden intervenir malalties mentals, respostes inflamatòries o traumatismes cranials amb pèrdua de coneixement, que afavoririen de manera conjunta o aïllada, el desenvolupament de la malaltia.

Factors de risc:

  • Edat: com més edat, més risc de patir la malaltia.
  • Sexe: la majoria d'estudis han observat un nombre més elevat de dones, cosa que es podria explicar, en part, pel fet que hi ha més dones que homes i també perquè tenen una esperança de vida més alta.
  • Factors genètics o hereditaris: es coneixen anormalitats genètiques en els cromosomes 1, 10, 14, 19, 21 i, per tant, l'existència d'un factor genètic significa que la persona hereta una tendència a ser més susceptible de patir la malaltia, però no té per què desenvolupar-la.
  • Síndrome de Down: molts nens amb síndrome de Down desenvoluparan la malaltia d'Alzheimer quan arribin a l'edat adulta, encara que poden no presentar tots els símptomes.
  • Traumatisme cranial: hi ha evidències que fan pensar que una persona que hagi patit un traumatisme cranial pot tenir més probabilitats de desenvolupar la malaltia. El risc augmenta si en el moment de patir la lesió la persona té més de cinquanta anys, si té un gen específic (Apoe4) i si, immediatament després de l'accident, ha perdut el coneixement.

Altres factors a tenir en compte:

  • Tenir antecedents familiars de la malaltia d'Alzheimer.
  • Que l'edat materna sigui superior als quaranta anys en el moment del naixement.
  • Tenir hipertensió, diabetis o dislipidèmia poden contribuir al desenvolupament.
  • El nivell educatiu alt i el desenvolupament intel·lectual poden retardar l'aparició.
  • Es difícil assegurar si és hereditària. Tot i així, existeixen algunes famílies que pateixen una forma hereditària de la malaltia d'Alzheimer amb una aparició incipient poc comuna. La majoria, però, no semblen ser formes hereditàries.

Símptomes

Hi ha signes que permeten sospitar l'aparició de l'Alzheimer, però sempre serà el metge o la metgessa –mitjançant les anàlisis pertinents– qui en determinarà l'existència. Encara que hi ha similituds en totes les persones que pateixen la malaltia, existeixen diferències individuals, és a dir, no totes les persones experimenten els mateixos símptomes en el mateix ordre de progressió. En persones joves la malaltia avança més ràpid.

L'esperança de vida, depenent de l'edat que tingui la persona i de la gravetat de la malaltia en el moment del diagnòstic, pot variar d'entre tres i cinc anys a vuit i deu anys. Hi ha casos de persones que han conviscut amb la malaltia fins a vint anys.

Fases d'evolució de la malaltia

S'han diferenciat tres fases clíniques d'evolució de la malaltia:

  • Fase inicial: les persones afectades tenen oblits freqüents dels records més recents, presenten signes d'irritabilitat i cert grau de depressió. A poc a poc, s'accentua la pèrdua de memòria, la manca de percepció dels dèficits i es tenen dificultats per retenir la informació. En les persones més joves, sobretot s'observa que tenen dificultats per treballar.
  • Fase moderada: s'afegeix la confusió de llocs i dates i la pèrdua de vocabulari. També són importants les constants repeticions de la mateixa pregunta o acció, així com problemes d'identificació d'objectes comuns, persones conegudes, colors, sons o olors. Sovint els pacients tenen dificultats per manejar objectes d'ús habitual i també pateixen alteracions en la seva manera de ser. Es poden donar casos d'agitació, inquietud, nerviosisme, depressió, irritabilitat, agressivitat, tenir idees paranoiques o al·lucinacions.
  • Fase avançada: es produeix un deteriorament important de la persona afectada i es tornarà totalment dependent pel que fa a la seva cura personal (alimentació, higiene i vestir). Perdrà la capacitat per parlar, entendre, caminar i, progressivament, pot acabar adoptant una posició fetal. També es freqüent que pateixin d'incontinència urinària i fecal. A més, pot arribar a no reconèixer alguns dels seus familiars més propers i a patir crisis epilèptiques. La mort sol ser a causa d'infeccions respiratòries, embolismes pulmonars o sèpsies urinàries. 

Quinze lleidatans en un assaig clínic d'un nou medicament contra l’Alzheimer

Diagnòstic

Poden passar més de deu o quinze anys des que es descobreixen els primers símptomes, com pèrdues de memòria per fets recents, fins al tram final de la vida. Es pot diagnosticar la malaltia amb una avaluació que inclogui els següents aspectes:

  • Una bona història clínica.
  • Un examen físic i neurològic.
  • Una exploració neuropsicològica que contempli els aspectes cognitius, de conducta i funcionals de la persona.
  • Analítiques i proves d'imatge com escàners cerebrals, ressonància magnètica cerebral, tomografies computaritzades per emissió de fotons individuals (SPECT, en les seves sigles en anglès) o tomografies computaritzades per emissió de positrons (PET, en les seves sigles en anglès).
  • Estudi del líquid cefaloraquidi.

En qualsevol cas, el diagnòstic definitiu només es pot fer mitjançant l'estudi microscòpic del cervell.

Tractament

La malaltia d'Alzheimer és complexa, perquè afecta diferents sistemes del cos i encara no s'hi ha trobat una solució definitiva. No es pot perdre l'esperança de trobar-hi una curació, ja que els avenços mèdics són constants en aquest camp i cada cop hi ha més evidència científica, però hi ha encara molt recorregut per fer i cal esmerçar-hi tot tipus d'esforços, a tots els nivells, ja siguin en el món de la salut, dels serveis socials, de la recerca i altres ciències del coneixement.

Actualment, tot i que s'està investigant i avançant, no existeix cap medicació que pugui combatre o detenir la malaltia. Però existeixen tractaments farmacològics i no farmacològics que disminueixen la velocitat de la progressió de la malaltia.

Comparteix

També t'interessarà