Identifiquen una molècula que podria participar en la formació de metàstasis òssies en el càncer de pròstata
Temps aproximat de lectura:
Un grup d'investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), de la Universitat de Barcelona (UB) i del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han estudiat quines molècules podrien afavorir la metàstasi òssia en el càncer de pròstata. La metàstasi òssia és una complicació freqüent en els pacients amb aquesta malaltia i en redueix la probabilitat de supervivència. En la recerca, publicada a la revista 'Cancers', els investigadors han observat que les cèl·lules tumorals amb una baixa expressió d'una molècula concreta, el microRNA miR-135b, tenen més capacitat per establir metàstasi òssia; és a dir, una de les funcions de miR-135b seria evitar aquesta complicació en els estadis més avançats de la malaltia.
El càncer de pròstata és el més prevalent en homes arreu del món. En prop d'un 70% dels pacients que tenen la malaltia en estadis avançats, les cèl·lules canceroses es desplacen fins al torrent sanguini i arriben a instal·lar-se als ossos. És quan es produeix la metàstasi òssia, que perjudica la qualitat de vida del pacient i en redueix les probabilitats de supervivència.
Els microRNAs són petites molècules que regulen l'expressió de gens concrets i, per tant, el funcionament de la cèl·lula. "Alguns microRNAs poden promoure el creixement del tumor i altres el poden restringir. Per tant, si arribem a conèixer bé com funcionen, podrien representar eines molt valuoses per controlar i tractar aquesta malaltia", expliquen les doctores Ruth Rodríguez-Barrueco i Anna Santamaria, coordinadores del treball i investigadores de l'IDIBELL i del VHIR, respectivament.
La doctora Mireia Olivan, ara investigadora de l'IDIBELL i la UB i primera autora de l'estudi, afegeix que "analitzar els nivells del miR-135b en els casos de càncer de pròstata podria ser un indicador del pronòstic d'aquesta malaltia, a més de ser útil a l'hora de dissenyar nous tractaments". Els resultats han estat possibles gràcies a l'estudi de mostres de pacients del Servei d'Urologia de l'Hospital Universitari Vall Hebron.
