Suggerir, inspirar, evocar, al·ludir… Tot això és el que provoca el nou poemari de Jaume Pont (Lleida, 1947), Càntic d’ombres, que en les properes setmanes publicarà a l’editorial valenciana Perifèric. Es tracta d’una sèrie (renga) d’una setantena d’haikus i tankes (poemes tradicionals japonesos) escrits per Pont en els últims dos anys reunits en un volum que resulta doblement poètic. I és que Càntic d’ombres està il·lustrat amb deu benigrafies, és a dir els característics dibuixos en tinta xinesa i de caràcter oriental de Benet Rossell (Àger, 1937-Barcelona 2016), de manera que es converteix en el primer llibre que porta la firma de l’artista multidisciplinari després de la seua mort, el mes d’agost passat. És, així mateix, la segona col·laboració entre aquests dos creadors –que es professaven admiració mútua– després del poemari L’altra llum (Pagès Editors), publicat el 2014.
“Sempre m’ha temptat molt més aquesta poesia sintètica que prima el suggeriment a la descripció”, va explicar el poeta, mentre recordava que no era la primera vegada que s’endinsava en aquest gènere. De fet, entre els seus autors de capçalera hi ha Matsuo Basho, el poeta més famós del període Edo del Japó i un dels quatre grans mestres de l’haiku. El llibre “està plantejat com un viatge impulsat pel desig, un camí d’iniciació que no té final, com el desig mateix”, adverteix l’autor. El lector pot interpretar la temàtica dels versos de Càntic d’ombres des de la perspectiva de poemes que parlen de l’amor, però també del fet poètic, va assenyalar Pont, encara que “també és molt important la contemplació de la naturalesa” com resulta habitual en tota la filosofia oriental.
La mort de Rossell l’agost passat converteix aquest volum en un homenatge a l’artista d’Àger. “El llibre està dedicat a ell”, explica Pont, mentre afegeix que la idea de demanar-li col·laboració va sorgir amb L’altra llum, una antologia de poemes de Pont que ja va ser il·lustrada amb dibuixos de l’escultor de l’Arbre paer, que pot veure’s a la plaça Bores de Lleida. “Benet [Rossell] crec que era un artista molt poètic i jo sempre m’he considerat un poeta plàstic”, explicava Pont. “Quan l’hi vaig demanar no va dubtar ni un segon, la seua generositat va ser enorme i, per això, entre altres coses, crec que mereixia que li dediqués el llibre”, explicava l’autor de Vol de cendres, que ja treballa en un nou poemari.
