Joana-Alba Cercós, o com el llegir ens pot fer més lliures

LLEIDACOM / Gerard Amigó
24-05-2019
  • Joana-Alba Cercós, o com el llegir ens pot fer més lliures

Segurament caminant per la ciutat haureu vist més d’un cop l’eslògan  “Lleida, a mig camí de l’infinit”. La Joana-Alba Cercós, el nostre talent, ens explica l’origen d’aquesta cèlebre frase adoptada per Turisme de Lleida per promocionar la candidatura de la Seu Vella com a patrimoni de la humanitat. Aquesta jove escriptora lleidatana, que per motius de feina viu fora però torna sovint a la ciutat, ens revela els seus pensaments cada cop que la visita. “M’agrada mirar-la amb ulls literaris: des del tren, el riu Segre m’evoca el poema de Màrius Torres “Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels/ Fem el mateix camí sota els mateixos cels”, i el campanar de la Seu Vella se’m transforma en vers emblemàtic del poeta Magí Morera, “a mig camí de l’infinit”.

La persona

La seva formació acadèmica ha girat sempre al voltant de la paraula. De petita ja gaudia de les històries que li explicaven i les que ella mateixa inventava. Després va cursar els estudis en “dret i ciències polítiques, per entendre les coordenades que posicionen la societat; i filologia catalana, per endinsar-me al ‘cor de les paraules’, tal com escrivia la poeta Montserrat Abelló”

Preguntada pel seu gènere preferit, li agraden tots perquè és una bona lectora i cada gènere li permet fer coses diferents. Amb el conte i la novel·la podem relatar històries i l’assaig no es pot deslligar de les humanitats i els llenguatges artístics. Però te predilecció per la poesia perquè “ens descobreix l’essencial, l’universal”. En definitiva, la cultura ens humanitza.

La seva passió per la literatura va més enllà d’una professió i l’ha portat a esdevenir un membre actiu d’associacions com l’ Ateneu Popular de Ponent, Centre Comarcal Lleidatà, Ambaixadors de Lleida-Turisme de Lleida. Ha organitzat  sessions literàries, grups de lectura i rutes guiades per difondre el plaer de llegir.

La novel.la

‘Escriu-me aviat’ és el títol de la novel·la editada per Pagés editors que la Joana va escriure juntament amb el Lluís Aragonés, un antic Company de la Universitat Oberta de Catalunya.

Un dels temes que van treballar va ser “el diàleg des de la distància, sobre el poder del llenguatge” que els  va donar peu a convertir uns exercicis acadèmics en una obra literària. El format que pren la novel·la és el d’intercanvi de cartes i reflecteix el procés de creació dels autors. “Escriure cartes donava resposta al missatge que volíem transmetre: la força de la paraula, a través de la descoberta de dos personatges que s’anaven seduint des de la distància -talment com l’amor de lluny que el trobador Jaufré Rudel ja havia concebut al segle XII-, ara en l’era d’Internet i els entorns virtuals”, ens diu la coautora del llibre.

Els dos personatges –el Jan Peiró i l’Alba Ponté- donen veu a les influències literàries dels autors. Escriu-me aviat és molt més que una novel.la, els autors ens fan la seva selecció personal de cançons a Spotify per acompanyar-ne la lectura. “El mateix títol de l’obra ja suggeria la dimensió musical de la literatura. Escriu-me aviat és el títol d’una cançó de Lluís Llach, a qui sempre agrairem la seva generositat per possibilitar que la novel·la tingués aquest títol. No en podíem imaginar cap altre”, reconeix la Joana.

Si la combinació literatura i música us sembla genial, afegiu-hi ara un tercer ingredient, el vi, i el còctel ja serà complert. Els autors van voler que la història de Jan Peiró transcorregués al Priorat. “Tus cartas son un vino”, el vers de Miguel Hernández musicat per Serrat ens va semblar una metàfora bellíssima per explicar el procés de creació literària: escriure un llibre s’assembla molt a elaborar vi. Tant en la narració com en el raïm, el treball i el temps produeixen l’alquímia transformadora que els converteix en una novel·la o en una ampolla de vi".

L’art d’escriure

En una conversa amb la Joana farcida de cites literàries dels seus referents (Emili Teixidor, Laura Borràs, Ponç Pons...) li hem volgut preguntar pel procés d’escriure i les dificultats per algú que es vulgui iniciar en el procés creatiu. “Crec que no es pot escriure bé sense haver llegit molt prèviament. Has d’haver tingut molts diàlegs amb els clàssics.” I afegeix “Els llibres són miralls de nosaltres mateixos, i a la vegada, ens obren finestres cap a noves realitats, ficcions i imaginaris”.

Per la Joana la paraula és una eina molt potent però que no acabes d’arribar a dominar mai del tot i cal estar contínuament aprenent. “La paraula canalitza pensaments, crea mons, és l’eina bàsica de l’escriptor. En el meu procés d’aprenentatge, sempre tinc un diccionari a la vora”, indica. 

La Joana denota un passió per la professió i cultura amb la que ha crescut. “M’agrada pensar que som una cultura feta d’històries i paraules, arrelada a la terra. Tots els gèneres són bons per explicar històries i som afortunats de poder gaudir d’una xarxa cultural enllaçada molt valuosa, que ens facilita l’accés a la lectura”, conclou.

Més notícies »

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Consideres justa la sentència del procés?

Carregant...
Load next