- Com estas passant el confinament?
La veritat es que tot això m’ha agafat per sorpresa, com a tots no m’esperava que de cop confinessin a la gent a les seves llars tan ràpidament per culpa d’un malèfic virus. Sembla ciencia ficció. Al començament no me’n vaig adonar massa d’estar confinat però a la segona setmana la cosa ja es va fer més dura, notant més la sensacio de falta de llibertat i moviments. Ho passo pitjor que al començament.
- Que fas i que recomanes fer per superar l’aillament?
Procuro no despertar-me molt aviat i guanyar algunes hores de descans. També posar-me una mica a l’ordinador per informar-me i veure com esta la situació. La resta del dia, procuro pintar, dibuixar, escoltar música, trucar a familiars i amics, fer la compra, xerrar amb la família i quan ja vull desconnectar del tot, faig meditació.
- Que et preocupa?
Em preocupa cap a on anirá tot aixó. La perdua de vides tan ràpida que s’està produint. La pèrdua de les feines i de les il·lusions de la gent. Em preocupa pensar que hi ha amenaces que no podem evitar i que poden causar autèntiques catàstrofes. En definitiva, em preocupa la incertesa i tot allò desconegut de la situació.
- Que n’estas aprenent?
Aprenc a veure la vulnerabilitat humana. Que el sistema en què vivim és molt fràgil. I que tot alló que sembla fort es pot desfer en pocs dies. També tinc clar que aquest virus no ha vingut de forma natural, sinó que és obra de la manipulació humana interessada. També veig que aquesta parada técnica global ens ensenya altres cares com l’aturada de la contaminació. Ara podrem saber què passa si el mon s’atura.
- Que voldràs fer quan passi tot això?
Quan això acabi vull fer un canvi com a persona i reflexionar. vull valorar molt més algunes coses que no veia i passaven per davant meu. Vull valorar la llibertat. Valorar i agrair el sacrifici de molts professionals que han vetllat per sortir de la crisi, metges, sanitaris, cuidadors, empleats, emprearis, polítics, militars, periodistes… entre tots, sumar per sortir-nos-en.
