Jordi, lleidatà confinat a Brusel·les: "A Bélgica es permet i s'anima a la gent a sortir per passejar o fer esport"
En quin país resideixes actualment?
A Bèlgica, a Brussel·les.
Quan temps fa que hi ets?
Dos anys i mig.
Què hi vas venir a fer? On estudies o treballes?
Vaig anar-hi a treballar. Vaig aprobar unes oposicions. Treballo a la Comissió Europea, superviso les reformes educatives d'Espanya i les implementacions de diferents reglaments en l'àmbit de l'educació i la joventut.
Per què no vas decidir tornar al teu país natal quan van saltar totes les alarmes?
En el primer moment, desde la Comisió Europea ens van enviar dues setmanes a treballar desde casa. En aquell instant, a Espanya ja hi havien molts casos i vaig pensar que potser si viatjava a Espanya podria quedarme atrapat allí sense la possibilitat de tornar, en el cas que ens fessin tornar a la feina en poc temps. També pensant en la salut de la meva familia: mentres aquí a Brussel·les visc sol, a Lleida vivim amb els pares, els germans i el padrí. Vaig pensar que era més segur per a ells tenir menys punts de contagi.
Quin és el nombre d’infectats al teu país?
Uns 40.000 infectats i quasi 6.000 morts. Aquestes xifres s’estructuren de forma diferent en les diverses regions del pais. Per exemple, a Brusel·les és on les xifres són més baixes.
Ha estat decretat l’estat d’alarma?
No, però les mesures de confinament s’han estès fins al 3 de maig. Tot i així, de moment la gent pot seguir sortint (i s’anima a la gent a fer-ho) a fer esport als parcs, a córrer o caminar. Sempre mantenint les mesures i les distàncies de seguretat, i en grups de màxim dues persones. La persona només pot estar fora en el temps que duri l’activitat fisica i ha d’estar en moviment constant, no pot quedarse assegut al parc o als bancs.
Quines són les indicacions que us arriben a través del Govern?
Treballar desde casa sempre que sigui possible. Sortir només per allò necessari, mantenir les distàncies de seguretat. Sortir a fer esport, en solitari o amb company de pis.
Consideres que les mesures adoptades al vostre país són més estrictes o més lleus respecte les que s'han aplicat a Espanya?
Més lleus. A Bélgica es pot sortir a passejar o a fer esport als parcs. De fet, desde el govern s'anima a que la gent surti a correr o a fer esport. Crec que és una decisió encertada, ja que sortir a fer esport al parc ajuda a mantenir l'ànim durant el confinament. En un anàlisi de risc-beneficis crec que és una proposta encertada.
Com t’afecta la pandèmia a nivell laboral o acadèmic?
Per sort, he pogut treballar desde casa des del primer dia. La Comissió ens va donar ordenadors portatils i podem tenir accès a la mateixa xarxa. Donat que molts projectes, reunions i reformes estan parades, cancelades o retrassades, la quantitat de feina a baixat.
Amb qui estàs passant el confinament?
Sol. Per sort visc en un apartament suficientment gran com per a que no es faci molt dificil.
Et comuniques sovint amb la teva família o amics?
A diari. Fem ús de les xarxes socials, fem video-trucades i parlem cada dia. Amb els amics juguem a video-jocs mentres parlem. Amb el pare, jugo a escacs online.
Què és el que més et preocupa d’aquesta situació de crisi sanitària?
El que més em preocupa es la economia. Lógicament, primer ens hem d'ocupar d'aquells que estan sofrint la crisis en la seva salut, se'ns dubte són els que s'emporten la pitjor part. Però hem de ser consciens que en els propers mesos, quan s'acabi la crisis sanitària, ens arribara una crisis economica centrada en el deute. Es comença a gestar una crisis de deute a través dels mecanismes de prestecs de diners per part del banc central europeu. Aquest deute s'acumularà ja al que es va contraure durant la crisis financera del 2008. La nacionalització del deute pot arrastrar al país a una situació complicada en els propers anys, amb una economia que s'estanca i impostos que pujen. L'estat del benestar, que és un orgull per tots, es ressentirà molt en els propers anys.
Quines són les teves emocions en vers a la teva situació actual?
Frustració per no poder estar amb la meva familia en aquests moments, i tenir que estar veient el que succeeix desde la distància. Però em sento afortunat al no estar sofrint les conseqüències sanitàries ni economiques de la crisis. Afortunat per poder seguir treballant desde casa i cobrant el sou integre, però impotent al veure amics sofrint els ERTES.
Tornaràs a casa teva quan s’acabi el confinament a visitar la gent que estimes?
Sí, naturalment. Estic esperant que això acabi per tornar a veure la meva familia i els meus amics.Amb sort, aquest estiu ja podré ser allí.