Jordina Sarlé, o com viure la màgia d'actuar

LLEIDACOM / Gerard Amigó
01-03-2019
  • Jordina Sarlé, o com viure la màgia d'actuar

Aquesta setmana pugem als escenaris i ens movem entre focus i càmeres per trobar el nostre talent lleidatà. I aquí, paper en mà, recitant el seu paper i escoltant les indicacions del director ens trobem amb la Jordina Sarlé, una lleidatana que compagina la seva feina com a professora de música amb la d’actriu.  Ella va iniciar-se en el teatre a partir d’una assignatura de la universitat, i des de llavors actuar ha estat la seva gran devoció.

Després d’estudiar a l’Aula de Teatre de Lleida, cursar el programa de tècnica Meisner, i passar per la prestigiosa escola Nancy Tuñón, li va arribar la seva primera gran oportunitat sent la imatge d’un anunci televisiu de la Primitiva. “Em va fer molta il·lusió que la gent em digués que m’havia vist a la televisió, allò em va servir per reprendre el contacte amb persones que feia temps que no veia”, explica Sarlé.  Al 2015 va aparèixer per primer cop en una de les sèries més exitoses de TV3 dels últims anys, “Cites”, i el mateix any ho va fer al teatre Porta 4 de Gràcia amb l’obra “Un petit incident”.

El debut sobre un escenari és un dia que qualsevol actor tindrà sempre gravat en la seva ment. Per a Jordina Sarlé actuar per primera vegada davant del públic va ser un “moment màgic. Tot era nou: l’escenari, el fet de ficar-me a la pell d’un personatge i explicar una història davant d’un públic... Va ser una barreja de nervis i de felicitat”.

La pregunta del milió que se li pot fer a una actriu és on es troba més còmoda, si davant el públic o davant de les càmeres. Tot i rumiar-ho una mica, l’artista es decanta pel teatre perquè “és més màgic, més artesanal, ‘no hay ni trampa ni cartón’, a diferència de la tele no pots tornar enrere i repetir aquella escena que no t’ha sortit del tot bé”.

El talent lleidatà d’aquesta setmana té clar que per triomfar en el seu sector hi ha d’haver una bona part de talent i treball, però també és qüestió de sort. Sarlé lamenta que tant ella com les seves amigues amb les que va estudiar Interpretació “no tinguem més oportunitats laborals per la falta de càstings de ficció que hi ha a Espanya”. Per la Jordina “triomfar seria poder viure de la professió d’actriu”. La competència en aquest sector és molt alta, sobretot entre les actrius i són moltes les que, com ella mateixa, han de combinar la professió amb d’altres oficis. 

El que no saben molts és que darrera d’uns pocs minuts de gravació sovint hi ha llargues jornades de treball, de matinar, d’espera entre rodatges. Però una de les coses bones que té aquest ofici és que a vegades et permet conèixer llocs nous. La nostra actriu recorda amb gust un rodatge d’una setmana a Praga en què intentava estudiar el seu paper ben de pressa per tenir temps i visitar la ciutat.

Aprendre’s tot un paper d’una obra o una sèrie és quelcom que exigeix capacitat de memòria i moltes hores de feina,  ‘empollar’, que dirien alguns.  Jordina Sarlé opta per escriure’s molts cops el paper que ha d’interpretar, per repetir-ho les vegades que faci falta fins aconseguir la fluïdesa desitjada.

Com a tot artista, reconeix que sempre hi ha una mica de nervis dins seu abans d’una actuació, però quan això succeeix es diu a si mateixa: “Jordina, recorda que fas això perquè t’encanta i perquè ho gaudeixes, no per patir”. Llavors li ve al cap el motiu per el qual es va posar en aquest món, té una sensació  molt agradable,  i viu l’ obra amb passió.

L’entrevistada és una persona que afronta la vida amb valentia, sense renunciar a cap repte que es plantegi, per això li agrada sortir de la seva zona de confort i descobrir quins són els seus límits com a actriu. “Fins ara he fet més aviat papers de nena bona, però quan he hagut d’interpretar noies amb més caràcter també m’ha agradat perquè em permet crear, experimentar, buscar i sobretot aprendre”, explica la lleidatana.

Quan li preguntem si l’accent lleidatà li ha suposat algun problema per exercir d’actriu, ella deixa clar que no ha sigut un impediment. Admet que ha hagut d’aprendre l’accent neutre però no li ha suposat cap dificultat. “L’experiència com a professora a l’escola m’ha portat a saber utilitzar quan feia falta l’accent neutre de Barcelona com també ho vaig haver de fer a ‘Cites’”, explica Sarlé.

Nosaltres deixem assajar a la Jordina que s’ha de preparar el pròxim càsting de publicitat. I a vosaltres, no us agradaria veure-la un altre cop en una sèrie de TV3? Qui sap, el futur és tan incert que potser d’aquí poc la tenim a la gran pantalla!  Apa, Jordina, molta sort!

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

A nivell local, voteu prioritzant al candidat/a o al seu partit?