Jorge Eduardo Benavides: «Els escriptors amb més ego solen ser els que menys èxit han tingut»

L’escriptor Jorge Eduardo Benavides (Arequipa, Perú, 1964) s’estrena en la novel·la negra amb El asesinato de Laura Olivo (Alianza Editorial). I no ho fa gens malament: aquesta història li ha valgut el XIX Premi Unicaja de novel·la Fernando Quiñones. Potser perquè situa l’escena en ambients que ell coneix bé, com és el sector editorial. La trama, que transcorre entre Barcelona i Madrid, parteix de l’assassinat d’una coneguda i geniuda agent literària. Tots els indicis porten a la seua amant, una jove periodista. L’expolicia peruà Colorado Larrazabal serà l’encarregat d’esbrinar la veritat. Al seu voltant, els “egos inflats” del món editorial.

Alguna agent literària real li ha fet una mala passada per voler assassinar-la en la ficció?

(Riu). No però, tanmateix, parlant amb amics escriptors em vaig adonar que moltes vegades les nostres converses no eren tant literàries com crematístiques i que les relacions entre escriptors i agents no són tan bones com haurien de ser. He volgut portar aquesta sensació de tensió a una certa paròdia, perquè a la novel·la molts escriptors apareixen també parodiats. Hi ha l’autor d’èxit, el ressentit, el bevedor...

Es va inspirar en una cosa concreta?

En realitat Colorado Larrazabal ja havia aparegut en un petit conte que havia escrit anys enrere, El último caso de Colorado Larrazabal. El protagonista és un expolicia peruà d’origen basc, negre, d’un barri multicultural, mal lector, amb una nòvia marroquina molt bona lectora... Aquest personatge se’m va quedar allà donant voltes. D’altra banda, tenia el món literari, amb les seues circumstàncies, les seues misèries i el seu backstage. Em va semblar bona idea unir-los. Ell era prou singular com per descobrir un crim en un àmbit poc freqüentat per la novel·la negra, com el de la literatura i els seus agents. A més, Laura Olivo i l’escriptor Albert Cremades també havien sortit en una altra novel·la meua anterior, titulada Un asunto sentimental. Una part de la trama té lloc a Barcelona, parla del seu ambient, perquè la capital catalana ha estat tradicionalment un dels llocs clau per al món editorial.

L’agent assassinada en recorda molt una de ja morta.

Hi ha els que hi han volgut veure Carmen Balcells, però jo a ella pràcticament ni la vaig conèixer. Tanmateix podríem dir que és un model o, si es vol, una ombra molt allargada. El món del llibre és altament femení, en el sentit que les dones manegen gran part d’aquest negoci, són les agents literàries, les editores... Les dones són les que manegen gran part d’aquest negoci i el que ha de descobrir Larrazabal és qui ha matat aquesta agent famosa per la seua forma temperamental i per les seues pràctiques molt èticament relaxades amb alguns autors. Laura Olivo és temperamental, menysprea molts autors, però quan en vol un, es bolca completament en ell.

Els escriptors tampoc s’escapen de la seua ploma.

En efecte. Volia crear tot un univers de l’ambient literari. L’escriptor ric i famós pot ser bona persona, no té per què estar mirant-se el melic, com el pinten. Sovint, els autors amb més ego són els que menys èxit han tingut. També recupero Marcelo Chiriboga, aquell escriptor fictici equatorià inventat per José Donoso i Carlos Fuentes per parlar del boom de la literatura llatinoamericana. A ell l’he agafat prestat i no és real. A la novel·la també apareixen escriptors de veritat com Jorge Edwards, que de fet és el meu amic.

Encara que no és nou en la literatura, sí que El asesinato de Laura Olivo és la seua primera novel·la negra. S’estrena en el gènere i guanya un premi. Ha de ser molt satisfactori.

Moltíssim. Sobretot perquè li tenia molt de respecte. Sóc lector del gènere, però no és el mateix. A més és un gènere molt primmirat perquè s’han de respectar els cànons, però sense passar-se, o seria un llibre ple de clixés. Era tot un repte i no volia que el lector descobrís l’assassí fins al final.