En Josep Maria Nogueras és ‘profe’ de llengua i literatura castellana i va néixer a Lleida, ha rondat per Alguaire i ha acabat vivint a Almenar. Es pot dir que la vida «urbanita» mai li ha cridat l’atenció. I el més positiu de viure envoltat de camps és que l’ha inspirat tant que en el seu temps lliure es deixa endur per la tranquil·litat i es dedica a escriure i a fer fotografies. Ser professor, poeta i fotògraf és el que més li agrada, com observar i participar en l’evolució de la seva vida. I s’encarrega de deixar-ne constància des de fa temps.
«Sempre he escrit. És una tendència natural en mi.», afirma en Josep Maria. En plena adolescència estava ‘a tope’ amb la seva creativitat, però no va ser fins als 27 anys que va publicar el seu primer llibre de poesia: Ida y vuelta (1997, ed. Pre-textos). «Va ser com un somni fet realitat. Just acabava la universitat i vaig presentar el llibre a l’editorial Pre-textos, la meva preferida. Al cap d’uns dies em van trucar per dir-me que me publicaven el llibre», explica el poeta. Els anys van anar passant i fins ara ja té publicats sis poemaris: Ida y vuelta, El tiempo de los árboles, Quietud, ‘Tots els camins del vespre’, Avanzar, i el darrer, ‘Transparent’. Alguns d’ells han estat premiats amb guardons com Premi de Poesia Gerardo Diego a Cantàbria, o el Premi Maria Mercè Marçal l’any 2008.
Tot i que li és molt difícil triar quin dels seus llibres és el preferit, el primer i l’últim són els que destaca, «encara que ara faria una antologia de tots ells». «Els darrers llibres són més directes, amb menys retòrica i amb moltes experiències de la meva vida, com ser pare i tenir dos fills. Als últims [llibres] hi ha una mirada més nua, essencial i espiritual, sense cap significat religiós», explica el Josep Maria. I és que aquest poeta es dedica a posar en vers i prosa la forma en què veu el món i la vida, ja siguin afectes, la seva família, paisatges, les estacions de l’any. En definitiva, «la vida com un cicle».
Una altra de les passions del Josep Maria és la fotografia, i des de fa 10 anys i amb el mòbil a la mà, s’ha dedicat a fer fotos de moments i llocs on es desenvolupa la seva vida. «La fotografia em dóna cert descans de l’escriptura«, afirma. Els seus treballs els podreu trobar a la secció ‘El passeig’ del dominical Lectura del diari Segre, on combina versos de les seves poesies i imatges. «Poso en imatge el que escric», diu en Josep Maria. Per cert! Veureu que pel tipus de fotografia és molt fan de les analògiques, un efecte que aconsegueix en les seves creacions mitjançant aplicacions de mòbil.
Gràcies a penjar els seus treballs fotogràfics a Instagram, al Josep Maria li han sortit exposicions a l’Espai Cavallers i inclús en un llibre col·lectiu a França! I la poesia? Doncs ha realitzat lectures i recitals al Cafè del Teatre, al bar Gilda, en instituts, i més. «Sempre explico els meus poemes als oients. La meva poesia és senzilla però sempre m’agrada ubicar on passa cada poema«, comenta el Josep Maria. També ofereix conferències sobre creativitat i, no cal dir-ho, el seu dia a dia està en les aules. Et desitgem una bona «vuelta al cole»!
