El Govern ha aprovat declarar la Casa Vallmanya, situada a Alcarràs, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de lloc històric i ha definit l’entorn de protecció corresponent. Aquesta casa pairal cartoixana del segle XVII, una de les poques d’aquest tipus al Segrià, ja estava catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local des del 2008 per l’Ajuntament d’Alcarràs. Amb aquesta nova declaració, l’executiu busca reforçar la conservació d’un immoble que va ser residència ocasional de la família Macià Lamarca i punt de trobada de Francesc Macià, president de la Generalitat entre 1932 i 1933.
Segons el Govern, la Casa Vallmanya és significativa per ser “el lloc on es van prendre decisions polítiques transcendentals per a la història contemporània de Catalunya, com el complot de Prats de Molló o la fundació del partit Estat Català”. També subratlla que les estances van acollir estades oficials de Macià com a president i reunions amb polítics, periodistes i figures destacades del seu temps. Durant l’etapa republicana, l’edifici es va considerar una extensió institucional del Palau de la Generalitat.
Des de la plataforma Salvem Cal Macià Casa-Vallmanya s’ha valorat la declaració com un avenç necessari, però han recordat que es tracta d’una petició seva que arriba amb retard i amb la casa en un estat de deteriorament avançat. La plataforma remarca que la declaració “és una petició que la Generalitat de Catalunya havia rebutjat en primera instància i que només gràcies a la insistència de la Iniciativa Popular s’ha resolt de forma positiva en segona instància”. A més, assenyalen que “la declaració es queda curta” perquè no incorpora tots els espais de la finca de Vallmanya que, segons la plataforma, tenen valor patrimonial i històric.
Des de Salvem Cal Macià s’adverteix que la figura de BCIN no garanteix per si sola la preservació de l’immoble, sinó que cal anar acompanyada de voluntat política. La plataforma insta la Generalitat a no esperar l’Ajuntament d’Alcarràs i a “endegar l’actuació subsidiària de les obres d’apuntalament de la casa davant dels evidents símptomes de perill d’enfonsament i la desídia del propietari en el seu manteniment”.
