Hi ha capitals de comarca més petites que l’Arnau de Vilanova. Sense comptar acompanyants, cada dia passen per l’hospital de referència de la regió sanitària de Lleida més de 4.000 persones, una petita ciutat amb més població que Juneda, Artesa de Segre, Tamarit de Llitera o Flix.
Solament en consultes externes s’atenen 1.422 pacients diàriament, als quals s’ha de sumar els 163 de l’hospital de dia i les 250 persones que, de mitjana, es tracten en el servei d’urgències. Les xifres d’ocupació de l’hospital depenen de l’època de l’any, però tenint en compte que se serveixen 150.000 dinars i 150.000 sopars anuals, la mitjana de pacients ingressats és de 410.
També s’hi duen a terme 54 intervencions quirúrgiques, de les quals 34 són programades. A més, s’atenen set parts diaris. Per portar a terme tota aquesta activitat, l’hospital compta amb una plantilla de 1.711 persones. La gran majoria de treballadors (1.433 en total) pertanyen al sector assistencial. L’Arnau compta amb 283 metges i 119 residents, a més de 1.031 professionals de l’àmbit sanitari com infermers, llevadores, fisioterapeutes, òptics, auxiliars d’infermeria, nutricionistes, tècnics de laboratori, radiodiagnòstic o radioteràpia… Hi ha 278 empleats més no assistencials. En aquest grup s’inclouen els zeladors, però també professionals com programadors i analistes informàtics, treballadors socials, auxiliars administratius o calefactors. De fet, controlar la temperatura de l’hospital no és una tasca fàcil.
Jaume Capdevila, gerent de l’hospital universitari, explica que la climatització és un dels maldecaps amb què ha de bregar des del seu despatx. “És un edifici molt gran i cal tenir en compte molts factors, com les hores en què toca el sol a cada una de les façanes.”
Per això es necessiten de dos a tres dies per posar en marxa la calefacció o la refrigeració, segons la temporada. A més a més, s’ha tenir en compte que als quiròfans la climatització va a part. “S’ha de trobar un equilibri entre el benestar del pacient, que va amb poca roba, i l’equip quirúrgic, que ha d’estar còmode.”
En aquest sentit, Capdevila assegura que l’Hospital Arnau, que es va inaugurar el 1956, és com un gran transatlàntic. “Amb la complicació afegida que a la nostra particular ciutat flotant portem a terme una intensa activitat hospitalària” vint-i-quatre hores al dia els 365 dies de l’any.
