La companyia de teatre familiar «Campi qui pugui» va nèixer el 2009 a Lleida formada només pel Jordi Pedrós i la Cristina Garcia. Ara la conformen entre 10 i 30 persones en funció dels espectacles que duen a terme arreu del món. Precisament enguany actuaran per primer cop a Canadà dins un festival de teatre al carrer. Dels 8 espectacles que tenen programables els que més exporten són el de Manneken’s Pis i el de Rats. Tots dos són els que han viatjat més per Europa i l’estat. La gira d’aquest any passarà per 7 països, entre ells Alemanya, França, Bèlgica, Israel o bé Àustria. Un dels components de la companyia, Jordi Pedrós assegura que tot i que treballen molt fora «ens fa feliços treballar a la nostra terra ja que hi ha molts professionals d’aquest camp i també ens hem nodrit d’ells». El 2 de juny podran actuar a casa, al Teatre de l’Escorxador tancant la programació teatral del mig any.
Des que van iniciar la seua carrera el 2009 reconeixen que gràcies a l’aposta dels països europeus per ells van poder continuar treballant i apostar per les ciutats catalanes i espanyoles. «Encara queda molta feina per fer ja que de la Jonquera cap dalt als actors de teatre familiar i de carrer se’ls tracta amb molt respecte i se’ls valora la feina que fan», diu un Jordi Pedrós que espera que aquesta situació millori amb el temps a Catalunya.
Campi qui pugui treballa sempre sense text «per aquest motiu els nostres espectacles són plenament exportables», remarca la Cristina Garcia. De totes maneres quan comencen a preparar una obra nova sempre tenen en ment fer un humor «que pugui resultar universal, tot i que és molt difícil», reconeixen tots dos.
Tot i que es troben immersos ja dins la voràgine de feina que els durà a fer més de 63 actuacions durant l’any ja estan creant un nou espectacle pel 2018 «serà molt diferent i vindrà gent d’un altre planeta per trencar esquemes», assegura la Cristina. De moment asseguren que de Maig a Setembre el 80 per cent dels espectacles els fan fora de l’Estat i només un 20 per cent a Espanya. La resta de l’any la stiuació s’inverteix.
