Lleida ha celebrat aquest cap de setmana la 26a edició de la Festa de Moros i Cristians, que recupera la normalitat i el seu màxim esplendor, després de dos anys marcats per la pandèmia. La celebració va comptar amb més de 600 participants, entre integrants de les comparses i músics, una xifra inferior respecte edicions anteriors tot i que des de l’associació de la festa asseguren que les ganes de celebració són les mateixes. Els actes van començar dissabte amb el vermut festes i la trobada entre les ambaixades dels dos bàndols, encara que la jornada forta es va viure aquest diumenge. Al matí es va fer la desfilada infantil, que va atreure centenars de persones, i a la tarda es va celebrar la desfilada de lluïment i, per últim, la batalla final.
Després de l’edició confinada del 2020 i de la versió reduïda celebrada el setembre del 2021, els carrers de Lleida i la Seu Vella esdevenen de nou l’escenari protagonista d’aquesta recreació històrica. I és que després dels darrers dos anys a mig gas, el president de l’Associació de la Festa de Moros i Cristians, Josep Lluís Gàzquez, ha afirmat que és «una gran alegria aconseguir de nou emplenar les places i carrers de Lleida».
La celebració mobilitza més de 600 persones, entre integrants de les sis comparses -3 mores i 3 cristianes- i músics. Es tracta d’un centenar menys de participants que en edicions anteriors. De fet, Gàzquez ha dit que aquesta baixada es deu a la pandèmia tot i que ha tret ferro a les xifres i ha assegurat que la gent que continua ho fa «amb tota la il·lusió i força».
El president de l’entitat també ha afegit que el mes de maig és sinònim de festa a la ciutat, per la celebració de la Fira de Titelles, la Festa Major, la Festa de Moros i Cristians i l’Aplec del Caragol. Per aquest motiu, ha afirmat que sense la festa la ciutat es queda «coixa».
Gàzquez també n’ha reivindicat el caràcter inclusiu i festiu. «Aglutina diferents sensibilitats i estatus socials. Anem tots a una i gaudim de la festa per igual, per tant, per nosaltres és un orgull tenir una festa inclusiva que representa tota la ciutat», ha destacat.
També ha afegit que la festa no pretén ser una recreació històrica fidel, sinó que, per sobre de tot, és una festa basada en «recreacions festives». «No som un grup de teatre, som una festa» ha subratllat.
Cap de setmana de celebració
Els actes van començar dissabte amb el vermut fester i la recreació de les Ambaixades a la plaça Sant Joan, on les comitives d’ambdós bàndols van mantenir una disputa dialèctica i en to humorístic, enguany escrita per l’activista cultural Txus Llavero, que va acabar amb el desafiament d’enfrontar-se l’endemà a la nit a la Seu Vella.
El plat fort de la festa, però, es va viure aquest diumenge. La jornada va arrencar amb la desfilada infanti i el concurs de bandes de música, que acompanyen les sis comparses. En total, enguany hi han participat les bandes: Ilerband, Banda de carrer de Lleida, Banda Musical de Música Ciudad de Fraga, Banda de la Unió Musical Senienca, Banda de Música Ciutat de Benicarló, Associació Banda La Valenciana de Barcelona i Banda de música de la Asociación Musical Miralbueno. Aquesta darrera agrupació saragossana ha estat l’escollida pel jurat com a guanyadora el concurs.
La desfilada de lluïment es va fer a dos quarts de set de la tarda. Les comparses, totes vestides amb les seves millors gales, es van concentrar a la Porta del Lleó de la Seu Vella i, posteriorment, van seguir l’itinerari habitual pels carrers Sant Martí, Tallada, Cavallers, Blondel i avinguda de Madrid, fins arribar a la Paeria.
El bàndol cristià, guanyador de la batalla final
El punt culminant de la festa va tenir lloc a les 9 de la nit a la Seu Vella amb la representació de la batalla final entre les tropes mores i cristianes, enguany amb text de Joan Pifarré Vidal i la direcció escènica de Ramon Caballol. Com a novetat, la batalla dialèctica va estrenar un nou format amb dos escenaris: un primer itinerant, que comença a l’espai davant l’edifici de la Canonja, i una segona part davant la Porta dels Apòstols.
Una de les característiques pròpies de la Festa de Moros i Cristians de Lleida és l’alternança de triomf i derrota entre les comparses mores i cristianes. És per això que en aquesta edició ha estat el torn dels cristians de recuperar la ciutat durant un any, després de tres anys en mans de les tropes mores, ja que la pandèmia va impedir la celebració de la batalla durant el 2020 i 2021.
