La Fira de Sant Miquel presenta les primeres conclusions d'uns estudis sobre bioproductes

REDACCIÓ
Publicat: 
02-10-2022
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • La Fira de Sant Miquel presenta les primeres conclusions d'uns estudis sobre bioproductes
    Peu de foto: 
    Jordi Gómez
  • La Fira de Sant Miquel presenta les primeres conclusions d'uns estudis sobre bioproductes
    Peu de foto: 
    Jordi Gómez
  • La Fira de Sant Miquel presenta les primeres conclusions d'uns estudis sobre bioproductes
    Peu de foto: 
    Jordi Gómez

La reducció dels envasos de plàstic i la promoció dels biodièsels són dos dels principals reptes de les empreses de Lleida, un territori que té prou demanda i potencialitat per absorbir els bioproductes que pugui elaborar, segons les primeres conclusions dels estudis sobre "El potencial de reemplaçament de consumibles d'origen fòssil per d'altres d'origen orgànic i renovable en els principals sectors econòmics de les Terres de Lleida", presentats al Pavelló de la Bioeconomia de la 68a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Nacional de la Maquinària Agrícola) i la 37a edició d'Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola).

Aquests estudis, exposats a l'Àgora BIT (activitat complementària del Congrés BIT), tenen com a objectiu principal reemplaçar el producte fòssil per l'orgànic, per tal de contribuir a la sostenibilitat de l'economia de Lleida. Aquests informes, promoguts per la Cambra de Comerç de Lleida, PIMEC (Petita i Mitjana Empresa de Lleida) i la Confederació d'Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL), s'han centrat en tres sectors: la construcció, els serveis i la indústria.

El primer estudi, que duu a terme la Cambra de Comerç de Lleida, presentat per Esther García i Vivian Medina, es centra en la determinació dels consumibles fòssils a les empreses de serveis del Pla de Lleida, és a dir, dels productes derivats del petroli, com ara plàstics, dissolvents, productes de neteja o combustibles. Pel que fa a les centrals hortofructícoles, els punts on hi ha una major utilització dels productes fòssils són, entre altres, la neteja, els detergents i, sobretot, els embalatges de plàstic i les enganxines. L'estudi determina que el 30% de les centrals fructícoles han canviat les caixes de plàstic per les de cartó o fusta, de manera que encara queda molta feina per assolir. Només per donar una xifra, es calcula que una cooperativa de fruita d'entre 300 i 500 treballadors pot arribar a consumir fins a 2 milions de quilos de plàstic l'any.

Sobre els restaurants, la problemàtica sobre consumibles fòssils es concentra en el menjar ràpid o per emportar (cada vegada més habitual), que fa servir molt sovint tàpers, safates, gots, coberts i altres elements de plàstic. Quan als supermercats, tot i que la normativa va retirar el plàstic 100% fa dos anys, el cert és que la majoria fa servir plàstics reciclats, que també són contaminants, però caldria fer servir molt més els compostables o biodegradables.

L'estudi considera que els punts crítics en aquest sector són els productes a granel (xarcuteria, olives, etc.), les bosses i els embalatges dels productes monodosi (sobretot carnis, aliments precuinats, etc.). També s'alerta sobre les marques blanques perquè els mateixos supermercats decideixen sobre l'embalatge, que intenten abaratir. Com a curiositat, s'ha explicat que, malauradament, el 70% dels centres comercials fan anar per a la venda de pa embalatges de paper amb finestra de plàstic, que causa dubtes sobre el  reciclatge (que no és pas amb el paper).

Al sector del transport, la màxima problemàtica se centra, òbviament, en els combustibles i els pneumàtics, tot i que la normativa ja comença a regular-ho. En aquest sentit, l'estudi determina que només un 20% de les empreses de transport ja ha canviat la seva flota per adaptar-se a la normativa europea.Finalment, l'informe també fa referència a les perruqueries i centres d'estètica, que són més nombrosos que els restaurants al Pla de Lleida, i que consumeixen molts productes derivats del petroli, com ara xampús, tractaments, guants, capes i envasos. Les oficines, encara que amb menor quantitat, també utilitzen molts derivats del petroli.

Els resultats dels estudis posen de manifest que les centrals hortofructícoles de Lleida consumeixen anualment prop de tres milions de quilos d'aquests tipus de materials, mentre que en el cas dels supermercats aquesta xifra ascendeix a 620.000 quilos anuals. També és significativa la dada que estima que les perruqueries de Ponent consumeixen més d'un milió d'envasos no biodegradables anualment. Segons l'estudi de la Cambra de Comerç de Lleida, la problemàtica es centra, sobretot, en els embalatges i durant la seva presentació al Pavelló de la Bioeconomia de la Fira de Sant Miquel també s'han fet cinc cèntims sobre els reptes i les solucions.

En resum, s'ha explicat que els productes substitutius del plàstic, malauradament, s'elaboren fora del país (molts d'ells provenen del mercat asiàtic) i que, en la mesura del possible, s'hauria de promoure la seva producció a Lleida, també com a oportunitat de negoci. Una de les grans dificultats per a optar per aquests productes ecològics és el seu alt cost, sovint tres vegades més car que el contaminant, i de difícil repercussió al preu final de la mercaderia. També cal treballar més en la regulació normativa i, per últim, és fonamental que l'usuari o client sigui més sensible i es decideixi de manera activa a col·laborar en la sostenibilitat de planeta.

Els biodièsels, una bona aposta a curt i mitjà termini

Al Pavelló de la Bioeconomia de la Fira de Sant Miquel, també s'ha presentat un altre estudi, a càrrec de Claudia Marín i promogut per la COELL i la Universitat de Lleida, sobre la renovació dels combustibles fòssils pels biocombustibles i renovables al sector de la construcció (en concret s'han analitzat 80 empreses de Lleida). En resum, l'estudi determina que les microempreses fan més consum d'energia elèctrica en horari laboral, mentre que les petites i les mitjanes aprofiten més el consum a la nit i els dies festius, en concret en un 51,4%.

L'informe també estableix que el 10% de les empreses estudiades ja fa servir energies renovables (bàsicament fotovoltaiques), mentre que el 20% no disposen de capacitat per fer-ho i el 60% sí que en tenen disponibilitat, de manera que queda un gran recorregut d'implantació en aquest àmbit. Aquest canvi tindria una importància fonamental en l'estalvi energètic (i també econòmic) i comportaria, sens dubte, una reducció radical de les emissions de diòxid de carboni.

Tanmateix, a curt i mitjà termini, Marín ha defensat la promoció del biodièsel, incorporant oli (preferiblement reutilitzat) al combustible per tal de reduir les emissions contaminants. Lògicament, hi ha l'opció dels motors amb gas o elèctrics, però aquests suposen una transformació dràstica i amb un gran impacte econòmic, que no sempre es pot assumir.

Els estudis formen part de la línia d'actuació "Market pull" del projecte tractor BioHub.Cat, que ha de servir de catalitzador per al desenvolupament de la bioeconomia circular a Lleida i a la resta de Catalunya, posicionar-la com a referent en aquest àmbit i que aspira a tenir finançament europeu. Aquest projecte l'impulsen Generalitat de Catalunya, Diputació de Lleida, Paeria de Lleida, Cambra de Comerç de Lleida, Cambra de Comerç de Tàrrega i Universitat de Lleida.

Comparteix

També t'interessarà