⏯️ La Fundació Vall Palou de Lleida reuneix 63 obres de 18 artistes de quatre generacions diferents

ACN
Publicat: 
17-09-2021
Actualitzat: 17-09-2021 1:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • ⏯️ La Fundació Vall Palou de Lleida reuneix 63 obres de 18 artistes de quatre generacions diferents
  • ⏯️ La Fundació Vall Palou de Lleida reuneix 63 obres de 18 artistes de quatre generacions diferents
  • ⏯️ La Fundació Vall Palou de Lleida reuneix 63 obres de 18 artistes de quatre generacions diferents
  • ⏯️ La Fundació Vall Palou de Lleida reuneix 63 obres de 18 artistes de quatre generacions diferents
  • ⏯️ La Fundació Vall Palou de Lleida reuneix 63 obres de 18 artistes de quatre generacions diferents

La Fundació Vall Palou de Lleida ha reunit 63 obres de 18 artistes de quatre generacions diferents a l'exposició que porta per títol 'Metafísiques de la Fragilitat de l'Avantguarda a l'Art Conceptual', que es podrà veure des d'aquest dijous fins al pròxim 4 de desembre. Les obres il·lustren el pas de l'evolució de l'escultura des de la fragilitat i pobres dels materials fins arribar a la idea. La comissària Pilar Parcerisas ha explicat que aquest és un projecte recuperat de l'any 2007 que havia quedat "encallat" entre les moltes propostes que van sorgir amb motiu de l'any Leandre Cristòfol. Ara s'ha completat aquest "resum històric" que va des de Cristòfol fins a l'actualitat passant per tres o quatre períodes.

Els artistes exposats són Lenadre Cristòfol, Moisès Villèlia, Anotni Tàpies, Antoni Llena, Pere Noguera, Benet Rossell, Benet Ferrer, Àngels Ribé, Jordi Pablo, Jaume Xifra, Ricardo Calero, Pep Duran, Jordi Colomer, Ramon Guillén-Balmes, Joan Rom, Marga Ximénez, Aureli Ruiz i Xavier Déu.

L'exposició constitueix un intent de revisar el procés de desmaterialització que ha sofert l'escultura en les últimes dècades. Ho fa a través d'un fil conductor arrelat a les avantguardes i que s'ha regenerat amb llibertat creativa, incorporant altres pràctiques com la fotografia i establint un llenguatge híbrid, on mana la fragilitat dels materials i el concepte.

L'escultura pobra és una línia de treball recurrent durant el segle XX amb una menor preocupació per la "forma" que pel "concepte" i la seva evolució ha conduí a la seva desmaterialització. La nova era industrial obria les portes a l'objecte fabricat en sèrie, que no trigaria a incorporar-se a les files de l'art per la lucidesa de Marcel Duchamp en llançar el 'ready-made' al lloc de l'art per donar-li un nou significat. S'exposa com a referent l'obra de Duchamp 'An Original Revolutionary Faucet: Mirrorical return' (juny 1964), que recrea irònicament el famós urinari 'ready – made' i que s'ha incorporat recentment al conjunt d'obres de Duchamp de la col·lecció de la Fundació Vall Palou.

Comparteix

També t'interessarà