Ruben Farelo deixarà la presidència del patronat del Parc Nacional d’Aigüestortes després de cinc anys al càrrec. Així ho va confirmar ahir el mateix Farelo, després que la Generalitat li comuniqués al matí la intenció de rellevar-lo al capdavant d’aquest organisme, que reuneix representants del Govern i dels municipis i comarques amb terrenys al parc, així com entitats ecologistes. El departament de Territori i Sostenibilitat, per la seua banda, no va poder precisar ahir quan es portarà a terme aquest relleu, ni tampoc qui serà la persona que passarà a ocupar aquest lloc, de caràcter honorífic i no remunerat. Farelo va explicar que, el mes de juliol passat, va sol·licitar a la Generalitat canvis en la gestió del Parc Nacional per “dinamitzar-lo” amb la incorporació de nous usos i noves fonts d’ingressos. En cas contrari, va demanar ser rellevat del càrrec. La resposta va arribar ahir, quatre mesos més tard, quan li van comunicar per telèfon que una pròxima sessió del patronat, ara per ara sense data, formalitzaria el nomenament d’un nou president. L’encara president s’havia declarat en diverses ocasions partidari d’obrir el Parc Nacional a noves activitats que contribueixin a sufragar-ne la conservació i afavoreixin el turisme i la creació d’ocupació en l’entorn d’aquest espai protegit.
Es tracta de postulats que defensa també el Govern, i que comparteixen els principals municipis del parc: la Vall de Boí i Espot (que plantegen obrir-lo a carreres de muntanya). Tanmateix, el model de gestió d’Aigüestortes no ha experimentat canvis importants en els últims anys, que s’han caracteritzat a més per retallades tant en els pressupostos anuals del parc com en les subvencions per a municipis, empreses i particulars en aquest espai protegit i l’entorn. Farelo, empresari del sector del turisme i l’alimentació a l’Alta Ribagorça, és el primer president del patronat d’Aigüestortes vinculat al territori del Parc Nacional. Va accedir al càrrec l’any 2011, a l’inici de l’última legislatura de Convergència i Unió en el Govern de la Generalitat. Els espais protegits eren aleshores competència del departament d’Agricultura: una cartera en mans d’Unió Democràtica, partit polític al qual havia pertangut el president del patronat.
