La implementació progressiva de la Intel·ligència Artificial (IA) al sistema sanitari català en col·laboració amb els professionals de la salut pública, podria potencialment estalviar cada any 3.000 milions d’euros (MEUR). Segons les dades de l’estudi ‘Impacte socioeconòmic del sector Salut Digital a Catalunya’¡, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i Barcelona Health Hub l’impacte de tecnologies com el monitoratge o la robòtica, aplicades al sector salut permetrien salvar unes 6.700 vides anuals, estalviar una suma equivalent al 1,4% del PIB de Catalunya, i alliberar al voltant de 30 milions d’hores anuals de professionals sanitaris, equivalent a 8.300 professionals més de salut a temps complet.
destaquem
L’estudi també quantifica l’impacte de la instauració i potencial consolidació de la teleconsulta en l’atenció primària pública mèdica i d’infermeria en termes d’estalvi pel sistema sanitari públic i de beneficis addicionals per la societat, ja que evita desplaçaments, aporta un major temps per a usos productius, i afavoreix l’equitat territorial i sostenibilitat mediambiental. Segons el document, l’impacte potencial agregat en termes d’estalvi seria de 452 MEUR i per la societat de 342 MEUR.
“A Catalunya la despesa en innovació tecnològica i la recerca al sector farmacèutic i sanitari que realitzen el conjunt d’agents va ser de 1.134 MEUR el 2021”, apunta, “com a resultat d’aquesta inversió, s’ha generat un valor afegit brut de 1.208 MEUR, que equival al 0,5% del PIB de Catalunya, i 17.343 llocs de treball”.
Més a mitjà termini, la digitalització és una de les vies més importants que té el sistema sanitari per augmentar la seva productivitat i que, per aquesta via, també s’estaria aconseguint millorar els estàndards de nivell de vida mesurats en termes de PIB per càpita.
Per tot plegat, i a partir de les tres perspectives analitzades, l’estudi conclou que la tecnologia aplicada al sector de la salut genera no només un impacte socioeconòmic positiu des del punt de vista macroeconòmic sinó, a més, una millora d’eficiència en el sistema que permetria als professionals sanitaris dedicar més temps a activitats de més valor, millorar la qualitat del servei prestat, fer front a major demanda futura de serveis sanitaris i contribuir a preservar i millorar les seves condicions laborals.
Finalment, l’estudi subratlla que Catalunya i Barcelona disposen de grans actius que la posicionen en una situació favorable per arribar a ser un pol de referència al món en el sector. “Catalunya compta amb un ecosistema de les ciències de la vida i la salut important a nivell europeu i en fort creixement gràcies a les start-ups i Barcelona es troba entre els principal hub d’start-ups del sud d’Europa i es consolida com un dels principals del món”.
