La importància de les vacunes

LLEIDA.COM | Maria Lozano
22-07-2021
  • La importància de les vacunes

Fa una setmana, rebíem la notícia de que el 78% de les persones que estaven a la UCI malaltes de COVID-19 no s’havien vacunat.  Davant d’augment exponencial de casos que estem patint i d’hospitalitzacions i la por que podem patir abans de vacunar-nos, us volem explicar algunes de les vacunes que s’han utilitzat al llarg de la nostra història per tal d’eradicar malalties que han afectat la societat.

Les vacunes han sigut un dels grans descobriments de la ciència moderna. I es que va ser el metge Ewdard Jenner al 1776 quan va inocular a James Phipps (un nen de vuit anys) una matèria de virola bovina. El nen es va trobar malament durant alguns dies però es va recuperar totalment. Uns mesos després Jenner li va tornar a inocular a Phips matèria –aquest cop de virola humana-, i es va mantenir sa. Així es com Jenner va descobrir les vacunes.

Les vacunes són la manera més eficaç per combatre malalties infecciones com la malària, el tètanus o algun tipus d’hepatitis. Quan un tant per cent alt de la població té posada una vacuna, al microorganisme que provoca la malaltia li costa molt més propagar-se, el qual fa que els casos baixin i que siguin puntuals. Això es l’anomenada immunitat de grup.

En el cas de la vacuna contra la COVID-19, fijns al moment no s'ha comprovar la seva eficàcia per  eradicar 100% la malaltia. Del que sí tenim certesa es que que amb el vaccí s’aconsegueix que els símptomes no siguin greus i no es transmeti amb tanta facilitat. Tot i així, a mesura que es vagi vacunant tota la població s’aconseguirà la immunitat de grup.

Vacunes més importants de la història de la humanitat

Virola

La malaltia es transmetia principalment per l’aire i era altament contagiosa. Després de contraure-la apareixien protuberàncies per la pell plenes de líquid i pus. Després s'assecaven i formaven crostes. A més, els símptomes més freqüents eren diarrees, vòmits i hemorràgies. La mortalitat de la virola era d’un 30% i els que sobrevivien sovint es quedaven cecs, estèrils o amb cicatrius a la pell.

Al llarg del segle XX va haver-hi diferents campanyes de vacunació contra la virola. I no va ser el 1977 quan un jove somalí de 23 anys va ser l’última persona que va patir la malaltia. L'any 1980 la OMS la va declarar eradicada.

Aquesta és la única malaltia infecciosa humana eradicada en tot el món, gràcies a la vacuna.

La febre groga

És una malaltia produïda per un virus que es transmet mitjançant els mosquits. Aquesta apareix a zones que es troben al tròpic, sobretot a Àfrica i a LlatinoÀmèrica. En els casos lleus la febre groga es caracteritza per una temperatura corporal elevada, calfreds i mal de cap intens, però en els casos més greus pot haver-hi un quadre hemorràgic en el vòmit – aquest es presenta amb sang coagulada-, un color groguenc a la pell i fins i tot insuficiència renal o hepàtica. Quan l’afecció arriba a nivells mot greus, la mortalitat es pot elevar a un 50%.

Al ser produïda per un virus, la febre groga es prevé amb una vacuna, que fa que ara mateix només estigui present als països tropicals.

Poliomielitis

La poliomielitis o pòlio ha causat epidèmies des de fa segles. Està causada per un virus que envaeix el sistema nerviós central i pot paralitzar músculs com els de la respiració i causar la mort. A més, és comú que la infecció acabi en paràlisis i deformitats al cos.

Un cop apareixen els símptomes no té cura, només tractaments per millorar la qualitat de vida de la persona afectada, per la qual cosa la vacuna és i ha sigut clau. El 1988 la OMS va emprendre la campanya de vacunació mundial, i el nombre de casos s’ha vist eradicat fins al 99%. A Europa es va eliminar totalment el 2002.

La Ràbia

La malaltia és causada per un virus que es transmet de mamífers a éssers humans, mitjançant mossegades i esgarrapades. Afecta al sistema nerviós central i a mesura que es propaga es produeix una inflamació progressiva del cervell i la medul·la espinal que acaba provocant la mort. La mortalitat doncs, és pràcticament del 100% un cop apareixen els símptomes.

La ràbia està eradicada a Espanya des de l’any 1978, excepte un cas que va haver-hi al 2013, quan un gos va transmetre la malaltia perquè havia esta tres mesos al Marroc. La única forma de prevenir la malaltia es vacunant a les nostres mascotes. En aquest cas, la vacuna no està dissenyada per als humans sinó específicament pels animals transmissors del virus.

La diftèria

És una infecció aguda causada per un bacteri, que es transmet per contacte directe amb una persona malalta o portadora del bacteri. El període d’incubació és entre 2 i 7 dies i els símptomes més freqüents són mal de coll, secreció nasal, inflamació dels ganglis del coll, malestar general i febre.  La mortalitat és del 5 al 10%, tot i que es major entre nens menors de cinc anys.

A l’Estat Espanyol es va detectar un cas de diftèria el 2015, d’un infant de sis anys no vacunat que va morir a conseqüència de la malaltia.

La vacuna triple vírica

És una barreja de tres virus –el xarampió, la rubèola i la parotiditis- que s’administra als nens al voltant del primer any d’edat.

El xarampió és endèmic. És una de les malalties infeccioses més contagioses i una de les principals causes de mort en nens petits a nivell mundial. A l’any 2002 el continent americà la donava per eradicada.

La rubèola també es distingeix per un granellada. Tot i que no és tan contagiosa ni els símptomes són tan greus, és perillós que una dona embarassada li traspassi al seu fill.

La parotiditis (paperas) causa una hipertròfia de les glàndules salivals, que pot causar meningoencefalitis. Es transmet també a partir de l’aire i apareixen brots en població on encara no es vacuna.

Tos ferina

És una malaltia causada per un bacteri que produeix tos convulsiva. Es transmet per petites gotes projectades per la boca i el nas quan la persona afectada tos.

Qui la pateix en tractar d’inhalar produeix un soroll ferí  -d’allà el seu nom- i pot deixar seqüeles com la pneumònia, inflamació del cervell i en alguns cas, la mort. L’edat més freqüent de patir-la és entre els dos i els cinc anys. Es calcula que cada any moren uns vuitanta-nou mil nens arreu del món per aquesta malaltia.

En els últims anys  la tos ferina esta re emergent en països del primer món, per això a Espanya deas de 2014 s’estan vacunant a embarassades.

Aquests són uns quants exemples  de l’efecte de les vacunes en la nostra societat, i de com amb elles s’han pogut eradicar malalties importants a Espanya i fins i tot al món sencer. Sense elles, la mortalitat en la nostra espècie seria molt més alta i les epidèmies –i fins i tot pandèmies- serien constants.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Com penses que és la millor manera de fer front a les altes temperatures?