El Josep Torrellardona té un ramat de 350 ovelles. Cada any, per aquesta època, les esquila i en treu uns 500 quilos de llana. Un teixit que, fins fa un temps, era molt valorat, però que ara, amb la incorporació de fibres sintètiques com el niló, provinent del petroli, ha perdut valor fins al punt que s’ha convertit en un residu. Acumula sacs plens de llana dels últims anys i no sap què fer-ne perquè, ni regalada, li venen a buscar. L’única que en vol un part és la seva cunyada, que des de fa uns anys, es dedica a l’artesania amb llana. Però tampoc ho té fàcil perquè a Catalunya han desaparegut els rentadors i ha de portar la llana fins a França. El sector reclama tornar a donar valor a aquest recurs natural que avui ha quedat en l’oblit.
DESTAQUEM
- ⏯️ Preocupació dels ramaders a pocs dies de la transhumància per falta d'aigua i herba a la muntanya
Fa uns 10 anys que la Marta Esclusa va decidir crear Cal Sargantana, la seva pròpia marca de productes enfeltrats amb llana. Ho va fer perquè la seva família té una explotació d’ovelles -Can Torra- i per donar sortida a un producte que anaven acumulant any rere any. Però quan va començar, el primer obstacle va ser trobar un lloc on rentar-la perquè, a Catalunya, han desaparegut tots els rentadors per a artesans de llana. De fet, el lloc més pròxim que té és a França i cada any l’ha de portar fins allà perquè li rentin.
Un cop neta, Esclusa fa tot el procés a mà: l’esponja, la carda i la pentina per deixar-la a punt per enfeltrar. «La idea és donar sortida a la llana que produeixen a Can Torra perquè la gent consumeixi un producte fet aquí», subratlla. En aquest sentit, reclama revaloritzar un teixit d’alta qualitat, que ha quedat oblidat per l’aparició de fibres sintètiques provinents del petroli. «És un recurs natural, amb molt bones característiques, que s’ha convertit en un rebuig que es llença. És una llàstima», subratlla.
Dels 500 quilos que han sortit de l’esquilada d’aquest any, només n’aprofitarà 65. Un cop neta, li quedaran poc més de 30 quilos per fer els seus propis productes. La resta de llana continuarà acumulada en grans sacs al corral de Can Torra. I això passa arreu del país.
Dificultats per esquilar les ovelles
Però més enllà de les dificultats per donar sortida a la llana, ara s’hi afegeix un altre problema: obtenir-la. Cada cop hi ha menys gent que es dediqui a esquilar-les. «Del país hi ha molt poques colles i ve gent de l’estranger. Abans venien colles de Polònia i ara d’Amèrica del Sud, però ja tampoc els surt a compte i es plantegen si venir o no», ha explicat Torrellardona, qui afegeix: «Ja no només tindrem el problema d’on posar la llana, sinó també el de com esquilar les ovelles».
