Té nom de deessa grega i neix per ajudar les lleidatanes que estiguin passant la menopausa. És Hera, una nova associació de dones centrada en la menopausa i l’osteoporosi, la primera d’aquestes característiques a Ponent. Les seues impulsores van presentar ahir l’associació a la Biblioteca Pública i van explicar que el seu principal objectiu és protocol·litzar la detecció precoç de l’osteoporosi, una malaltia dels ossos que condueix a un risc més gran de fractura.
Maria Antònia Roca, presidenta d’Hera, va afirmar que vuit de cada deu dones amb menopausa pateixen osteoporosi en una mesura o altra, però que només es detecten els casos més greus. “Si es protocol·litzés la detecció precoç, com ja ocorre amb el càncer de mama, es podria intervenir molt abans que els efectes de la malaltia siguin evidents”. Segons Roca, la medicació a base de calci, la dieta i l’exercici físic són vitals per poder frenar l’avanç de l’osteoporosi.
L’altre pilar de la nova associació és l’atenció a les dones. Està ubicada a Pius XII, 20 i ofereix atenció individualitzada amb l’ajuda de nutricionistes, psicòlegs, sexòlegs i especialistes en sòl pelvià. “La menopausa és una etapa de la vida per la qual passem totes les dones, però la majoria la viu en silenci, en solitud”, va afirmar. “Ens han educat per pensar que patir pels fogots, per la irritabilitat o el fet de descansar malament és normal, però això no ha de ser així.” L’associació està oberta al públic per tractar dubtes i inquietuds. També promourà xarrades en associacions, activitats i tallers.
El cap de Ginecologia i Obstetrícia de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, el doctor Xavier González Tallada, celebra que s’hagi creat Hera, perquè és important donar visibilitat a “un procés fisiològic tan natural com l’entrada a la pubertat”, sobre el qual encara hi ha molts tabús. Tant és així que es confon la menopausa, l’última menstruació, amb el climateri, que és tot el procés. “No sempre és necessari medicalitzar”, només quan la pèrdua de densitat òssia és greu o quan els fogots “no permeten que la pacient faci vida normal”.
