La millora de la qualitat de l'aire durant el confinament evita unes 150 morts prematures

ACN
11-05-2021
  • La millora de la qualitat de l'aire durant el confinament evita unes 150 morts prematures
    Peu de foto: 
    Imatge d'arxiu (Miquel de Santiago)

La qualitat de l'aire va millorar de forma temporal durant la primera onada de la covid-19 a causa de les restriccions a la mobilitat. Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) juntament amb el Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), estima que aquest fet va evitar unes 150 morts prematures a un total de 47 ciutats de l'estat espanyol. El document, publicat a la revista 'Environmental Pollution', va avaluar els canvis en els nivells de contaminació atmosfèrica durant els períodes de confinament (57 dies) i desconfinament (42 dies), entre març i juny de 2020. A continuació, l'equip va estudiar l'impacte dels canvis en la mortalitat de la població. 

Els resultats de l'estudi mostren que els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) es van reduir en un 51% durant el confinament i un 36% durant el desconfinament de la primera onada. A més, de mitjana, l'ozó es va reduir molt menys, en un 1,1% i un 0,6%, respectivament, encara que va augmentar en algunes de les ciutats més poblades.

Respecte a l'impacte de la disminució de l'NO2 sobre la mortalitat prematura, l'estudi va estimar que es van evitar al voltant de 120 morts durant el confinament i unes 50 morts durant el desconfinament. "Els confinaments per la covid-19 han portat a reduccions sense precedents en les concentracions de NO2, especialment quan es van aplicar les mesures més estrictes per reduir la transmissió de virus, arribant fins a un 65% en algunes de les ciutats estudiades", ha explicat l'investigador de l'BSC-CNS i responsable de l'aplicació de les tècniques d'aprenentatge automàtic, Hervé Petetin. 

En el cas de l'ozó, la reducció va ser tan mínima que no va aconseguir evitar la mortalitat prematura. De fet, s'estima que aquesta es va incrementar en aproximadament 20 morts en relació amb aquest contaminant durant tot el període estudiat. Carlos Pérez García-Pando, professor ICREA i AXA i cap del grup de composició atmosfèrica de l'BSC-CNS que ha participat en l'estudi, ho atribueix a "un augment dels nivells d'ozó a les ciutats més poblades, especialment Barcelona i Madrid". 

"L'ozó és un contaminant secundari que pot augmentar quan es redueixen els òxids de nitrogen en entorns saturats d'aquest contaminant, com en les grans àrees urbanes", apunta Pérez García-Pando. Així, l'estudi mostra que, "a l'hora d'avaluar els impactes de les exposicions ambientals en la salut, s'han de tenir en compte les possibles compensacions entre múltiples contaminants", assenyala.

L'investigador de ISGlobal que ha coordinat l'estudi, Joan Ballester, destaca que "el nombre de morts evitables per la millora de la qualitat de l'aire a Espanya podria ser més gran". De fet, explicat que hi ha dos motius principals: "d'una banda, l'estudi se centra en les capitals de província, però hi ha altres ciutats amb nivells elevats de contaminació atmosfèrica, i, de l'altra, no s'ha tingut en compte les reduccions de material particulat fi que van ser relativament modestes comparades amb les reduccions de NO2, però que van contribuir molt probablement a una reducció addicional de la mortalitat prematura".

"Aquestes troballes evidencien els grans beneficis per a la salut que suposa la reducció de la contaminació atmosfèrica a curt termini i, amb reduccions permanents de les emissions, els efectes positius podrien ser molt més grans", afegeix. A més de disminuir la mortalitat prematura, l'investigador destaca que la millora de la qualitat de l'aire "podria reduir la càrrega de malaltia d'epidèmies que causen infeccions respiratòries com la covid-19, ja que les malalties causades per l'exposició perllongada a la contaminació atmosfèrica són al seu torn factors de risc de gravetat i mortalitat pel coronavirus".

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

S'hauria de contemplar la violència vicària com a violència de gènere?