La Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell ha presentat aquest dimarts en assemblea general informativa la proposta de modernització de la infraestructura de reg, que es votarà a finals d’octubre per part dels regants. En total, seran 70.000 hectàrees a modernitzar en quinze anys passant del reg per inundació a un sistema a pressió sota demanda.
La reunió ha estat presidida pel conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, i el president dels regants, Amadeu Ros. Ordeig ho ha definit com “la transformació d’infraestructura agrària més important de la història de Catalunya” i ha fet “una crida a la responsabilitat” de tots els actors implicats per fer-ho possible. Per la seva part, Ros ha insistit que es tracta d’un “projecte de país” i que “hi ha gent que són detractors, però la major part de la gent del país vol aquesta modernització”.
El cost del projecte, de més de 1.000 milions d’euros, es finançarà en un 70% entre la Generalitat i l’Estat i el 30% restant, pels regants. Aquestes xifres es tradueixen en 2.311,37 euros per hectàrea a trenta anys, amb una quota anual de 120 euros. Tot i que no s’ha concretat l’aportació de la Generalitat i del Govern espanyol, el conseller ha assegurat l’Estat finançarà una part a fons perdut i una altra amb crèdits sense interessos. El Departament d’Agricultura també donarà ajuts per a l’amoblament interior de les parcel·les, uns treballs que la Comunitat de Regants calcula que ascendiran als 400 milions d’euros.
En la modernització es preveu la construcció de 44 basses de regulació, 20 estacions de bombament i 20 plantes fotovoltaiques, a més de 4.000 km de canonades i uns 8.000 hidrants. L’objectiu és estalviar aigua i energia i reforçar la resistència del sistema davant sequeres com la del 2023, que va obligar a tancar el canal per primer cop en 160 anys. En aquest sentit, el conseller ha volgut subratllar que la modernització també contribuirà a “transformar d’una manera molt important la capacitat de produir aliments de Catalunya”.
Dins del projecte també es contempla la interconnexió amb infraestructures del Segarra-Garrigues que estan infrautilitzades i que podran aportar major garantia hídrica al canal d’Urgell amb una superfície màxima de 8.000 hectàrees. Segons Amadeu Ros, aquesta operació “abaratirà una mica el cost” gràcies a les basses intermèdies de trencament de càrrega.
La modernització del canal d’Urgell també implicarà un canvi en la gestió de les col·lectivitats que, malgrat que no desapareixeran, cediran progressivament el repartiment d’aigua a la Comunitat. Pel que fa a la concentració parcel·lària, serà voluntària per “no cal encallar més del compte el projecte”, ha apuntat Ordeig. També es crearà una Oficina de Suport a la Modernització dels Canals d’Urgell a la Casa Canal de Mollerussa per assessorar i acompanyar els pagesos.
A l’assemblea d’aquest dimarts hi ha assistit els presidents de les 20 col·lectivitats, els respectius síndics, els representants d’abastaments municipals i aprofitaments hidroelèctrics i el Jurat de Regs. Un cop presentat el projecte, ara es duran a terme reunions a cada col·lectivitat durant el mes de setembre i se sotmetrà a votació definitiva a l’assemblea del mes d’octubre. Paral·lelament, la Comunitat de Regants es reunirà amb els diferents partits polítics per exposar-los els detalls de la modernització durant la pròxima setmana.
La previsió és que després de l’aprovació es pugui començar a treballar perquè les obres s’iniciïn durant el 2026 i s’allarguin durant quinze anys. Actualment, hi ha redactats quatre projectes executius per a 12.000 hectàrees a punt per ser executats.
La modernització es desenvoluparà en ple Pla Hidrològic 2028-2033 de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que preveu reducció de dotacions d’aigua i que els regants de l’Urgell ja han rebutjat. El passat mes de març es va presentar un estudi elaborat per l’IRTA que contradeia les previsions de la CHE afirmant que les necessitats d’aigua dels diferents regs podrien augmentar fins a un 11% d’ara fins al 2040.
