La nova Biblioteca Municipal de Torrefarrera ja té nom, es dirà Providència Tomàs Freixenet en honor a qui va ser mestra de la localitat des de l’any 1947 al 1955 i veïna de Torrefarrera del des del 1947 fins a la seva mort. Providència Tomàs (Aspa, 1891 – Torrefarrera, 1964) és la iniciadora d’una nissaga de dones mestres i va donar nom a la casa pairal de «ca la mestra».
El nom ha estat escollit a través d’un procés participatiu obert a tots els torrefarrerins i torrefarrerines, i ha obtingut el 53,74% dels vots en el desempat amb l’altra finalista, Joana Raspall.
El procés per escollir el nom de la biblioteca ha estat dividit en dues fases, una primera fase on els torrefarrerins i torrefarrerines podien proposar noms de dones amb trajectòria destacable, mèrits socials, personals o acadèmics, és a dir, que hagi deixat una empremta històrica. En la segona fase, la de votació, les persones empadronades al municipi majors de 14 anys podien votar el seu nom favorit a través d’un formulari en línia.
Fruit d’aquest procés participatiu, la nova Biblioteca Municipal de Torrefarrera portarà el nom de Providència Tomàs Freixenet, nascuda a Aspa l’any 1891. La menor d’una família nombrosa, l’any 1908 va acabar els estudis de Magisteri a Lleida i començà a donar classes a l’escola de Torrefarrera, on coincidí amb la seva futura sogra, Josefa Pifarré, que hi estava donant classes. El 1909 es casà amb Joan Siurana Pifarré i fruit del matrimoni nasqueren Ramona i Teresina. La filla gran, Ramona Siurana Tomàs, es casà amb Fermí Palau Casellas, mestre, polític i poeta català, i Teresina Siurana Tomàs, també mestra, es casà amb Sisco Palau, germà de Fermí Palau.
El 1925 Providència Tomàs es traslladà amb la seva família a Alguaire, on van conèixer la família Palau Casellas, i el 1933 es traslladà de mestra a Térmens. Després de la Guerra Civil, va ser expedientada amb el trasllat forçós al poble del Vilosell, sembla que per la seva rapidesa en retirar el crucifix de l’escola amb la República.
Finalment, el 1947 tornà a Torrefarrera on exercí de mestra fins a la seva jubilació l’any 1955 i l’1 de febrer de 1964 morí
