La Paeria ha cedit al Museu de Lleida el quadre que estava penjat a la paret de l’escala principal del Palau. “Socors de la plaça de Lleida” formarà part de la propera exposició temporal sobre la Lleida del segle XVI que properament s’inaugurarà a la pinacoteca. L’Arxiu Arqueològic municipal també ha prestat 8 motlles d’exvots i segells del primer terç del segle XVII apareguts en les excavacions del barri de Cappont
El quadre “Socors de la plaça de Lleida” representa el socors que va rebre la ciutat per part de l’exèrcit hispà de Felip IV comandat pel marquès de Leganés, que va tenir lloc el 21 i 22 de novembre de 1646, primer derrotant les tropes catalano-franceses que assetjaven Lleida i després entrant victorioses a la ciutat el dia de Santa Cecília.
Aquest és un dels episodis més famosos al front de les Terres de Ponent durant la guerra dels Segadors. El detonant de la guerra va ser la presència dels terços castellans allotjats a Catalunya, tot i que s’hi sumaren molts altres conflictes, com les revoltes polítiques i les de caire social, al camp i a la ciutat. El Principat va passar a domini francès per decisió pròpia i es convertí en un escenari de batalla on lluitaren els exercits castellà i francès.
Lleida s’havia rendit a Felipe de Silva, capità general de Felip iv el 2 d’agost de 1644. L’objectiu de l’exèrcit francès era recuperar la plaça de Lleida i tornar-la al rei de França. Amb aquest propòsit, Enric de Lorena, comte de Harcourt, va posar setge a la ciutat el 12 de maig de 1646. Era tanta la fam que va patir la ciutat, que el governador Gregorio de Brito, en resposta, va optar pel racionament i les incursions en terreny enemic per robar subministraments, i així suportar la penúria d’aquesta acció.
La duresa extrema del setge va ser recordada temps després, i encara avui la Paeria celebra la diada de Santa Cecília, en commemoració del deslliurament de la ciutat per part de l’exèrcit filipista en la seva festivitat (22 de novembre). En el quadre, l’herald que forma part del seguici presenta les armes del marquès de Leganés a la trompeta.
La campanya de 1646 acabà amb un sonor fracàs per als exèrcits catalanofrancesos. Lleida encara hagué de suportar amb èxit un nou setge entre el maig i juny de l’any següent per part de les forces franceses que desistiren definitivament i traslladaren les operacions cap al Camp de Tarragona i l’Ebre. Però la guerra continuà fins la caiguda de Barcelona l’octubre de 1652 a mans de les tropes del rei d’Espanya, Felip IV.
