"La pandèmia ha constatat que no tenim el millor sistema sanitari del món"

LLEIDA.COM / Laura Gómez
Publicat: 
07-08-2020
Actualitzat: 21-08-2020 11:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • Jorge Soler: "La pandèmia ha constatat que no tenim el millor sistema sanitari del món"

La crisi del coronavirus ha deixat a la ciutat de Lleida en una situació molt delicada, tant al sector sanitari com al sector econòmic, a banda de les diverses opinions que ha generat la gestió i la coordinació entre les administracions. La pandèmia ha exposat amb claredat alguns problemes que fins ara eren invisibles a la societat. Arran de tota la situació que viu Lleida amb la covid-19, la immigració i la "indignació total" del sector hostaler, parlem amb el metge, escriptor i polític lleidatà Jorge Soler González. El Portaveu del Grup Parlamentari de Ciutadans a la Comissió de Salut al Parlament de Catalunya dóna la seva opinió sobre l'actual situació i ens explica algunes de les seves tasques al Parlament.


 

Com a ciutadà i com a metge, com s'ha sentit i com ha viscut les situacions que ens van arribar amb la pandèmia de la covid-19?

Amb molta preocupació, han estat dies molt durs, setmanes complicades. La situació de veure com anava desenvolupant-se la pandèmia ha estat dramàtica. Hem patit per les vides, per les hospitalitzacions, per les residències, per la gent gran i pels qui están tenint problemes amb la feina. És una situación molt complicada per la seva dimensió en molts aspectes i circumstàncies.

Per tant, han estat dies de molta feina, de temes molt diferents, de seguiment dels resultats de les midas que va adoptar el Govern i de propostes que li hem anat presentant.

 

Al seu parer, quins considera els factors més febles a l’inici de la crisi sanitària i la gestió dels contagis?

El més feble és haver constatat que no tenim el millor sistema sanitari del món. El que teníem eren uns grandíssims professionals, però són dues coses que cal diferenciar molt bé.

Alguns ja feia anys que ho manifestaven, de fet jo mateix vaig entrar al món de la política per defensar el sistema sanitari, que el teníem molt retallat, sota mínims i que davant qualsevol incidència sobrevinguda ens podria donar grans problemes. Malauradament, tampoc esperàvem una situació de tanta magnitud, però qualsevol fet diferent que hagués succeït, hagués evidenciat el mateix. Fa molt temps que alguns deien que teníem un sistema sanitari sense substituts, sense baixes amb què cobrir, malalties que no s’atenien i, per tant, tot es manté agafat amb pinces.

Ara, per sort, tenim uns grandíssims professionals que davant la pandèmia, que encara es quedarà temps amb nosaltres, seguiran al peu del canó, com sempre. Sortir als balcons a aplaudir està molt bé, és important i necessari, però no ès suficient. Calia fer molt més, era necessari dignificar la professió sanitària més enllà de donar les gràcies, tot i que s’agraeixen. Hem de crear un clima laboral digne i, evidentment, gratificar més i millor als i les professionals sanitàries. Tot això era invisible abans de la pandèmia i la situació ha permès visibilitzar aquestes qüestions, les quals alguns fa anys que mantenim en els nostres discursos, i ara s’expliquen amb una narrativa més fàcil d'explicar, perquè ara tothom les comparteix.

 

#Política: " La pandèmia ens ha constatat que no tenim el millor sistema sanitari del món"

Creu que tota aquesta situació serà un punt d'inflexió per un possible canvi per al sistema sanitari?

Tant de bo sigui així, a mi m'encantaria. De fet, l'última proposta que hem tingut al Parlament, ha estat demanar un ple monogràfic pel sistema sanitari. Crec que és importantíssim arribar a uns acords molt transversals, i segur que no hi haurà millor moment que aquest per fer-ho. Precisament per aquesta sensibilització social que fa entendre que tots els partits ens donem la mà de forma absolutament transversal, conciliadora i positiva per a que ens permeti aconseguir aquests consensos tant necessaris per a repensar la sanitat, reformular-la, recrear-la i construir entre totes les formacions, la societat científica, els usuaris i tots els agents econòmics i socials que tenen interaccions amb el sistema sanitari, per a que finalment surti l'esforç.

Jo entenc que darrere d'una crisi com la que tenim, sorgeix l'oportunitat de reformular el sistema sanitari, i per això desitjo que aquesta proposta rebi el suport majoritari de la Cambra per aconseguir portar als professionals sanitaris al Parlament de Catalunya. Desitjo trobar tots aquests punts que tenim en comú, els quals ara entén tothom i, insisteixo, que fa anys que alguns ho anem dient a la Comissió de Salut. Cal donar-li un punt de volta més, i si ho podem fer des de la centralitat, des del consens, des de la moderació, serà molt més encertat. Si aconseguim que els agents científics i els professionals siguin allà dintre donant-li valor afegit, segur que ens sortirà millor.

 

Ens pot donar el seu punt de vista sobre la situació dels centres sanitaris en la gestió de la pandèmia?

Els grans resultats obtinguts han estat gràcies a tenir un sistema sanitari recolzat per grandíssims professionals, tenint en compte els recursos de salut amb els que comptàvem i amb la situació tan greu que hem viscut i seguim vivint. Per tant, res a afegir més que elogis als i les treballadores del sistema sanitari, perquè ho han fet fantàsticament.

Ara, el problema és quan es fa la interpretació política del que ha passat, i aquí no s'han tingut bones paraules. La situació ens ha agafat, sobretot amb els últims mesos, amb una improvisació brutal. Hi ha dues qüestions bàsiques i fonamentals que aquí no hauríem d'haver descuidat mai. La primera és la que he estat explicant, la dels professionals, la de cuidar més i millor els professionals sanitaris, perquè han d'estar de vacances. Per aquesta raó, cal fer un pla de contingència potent perquè arribessin a les vacances i poguessin descansar. En segon lloc, és necessari fer un seguiment exhaustiu dels casos. Per fer això,

Quan la consellera ens va dir que el millor sistema era dotar amb 18 milions d'euros a una empresa privada de neteja, jo mateix li vaig dir que era un error destinar a una empresa que no té expertesa en aquestes tasques. Ho vaig fer públicament en innombrables ocasions, però també en privat, tot apuntant que la prioritat era destinar els diners a reforçar el sistema sanitari públic, amb l’adequada traçabilitat per mantenir el seguiment dels contactes en la societat i així poder adoptar un confinament molt selectiu, molt rigorós, molt localitzat, molt quirúrgic.

Aquestes eren les dues qüestions bàsiques que havia de garantir la consellera, perquè la resta del sistema sanitari funciona pràcticament per continuïtat. Malgrat tot, no ho va fer: ni ha cuidat als professionals, ni ha protegit a la població. Malauradament, per no dir  que va faltar a la veritat, no vull utilitzar paraules majors, però ella ens va garantir en privat i en públic que no s'havia perdut la traçabilitat dels contactes a Lleida. Ho va afirmar el dijous abans del cap de setmana del confinament. Vam tenir una reunió privada a la conselleria, en la qual va dir que "nosaltres garantim que els casos de Lleida estan absolutament traçats i ben definits i això no s'escaparà". Foren paraules tranquil·litzadores, però el dissabte vam veure com es confinava Lleida. Per tant, cap de les dues qüestions majors; cuidar als professionals i cuidar a la població no es va garantir.

Durant tota la pandèmia vaig estar en contacte directe amb la conselleria, pràcticament cada dia, fent arribar propostes. Desprès d'intents d'oferir les nostres aportacions fent arribar preocupacions dels sectors i moltíssims agents econòmics, socials, sanitaris de Catalunya, puntualitzant i detallant on hi havia problemes, hem vist que desgraciadament la consellera no s'interessava.

#Política: "La pandèmia ens ha constatat que no tenim el millor sistema sanitari del món"

Quina considera la via més adient per tal que arribin a bon port les reivindicacions dels sectors sanitari, hostaler i turístic de Lleida?

Considero que la via ha de ser sempre la mateixa, la de seure amb tots els agents. En el cas de Lleida, pel que fa als del sector restauració, llegim com no els deixen obrir l’interior dels locals, que no es pot dinar a les terrasses a 40 graus, i que han de permetre altres coses, com ara residencies desateses, i moltíssims factors que necessiten arribar a un consens. Crec que no hi ha hagut una oportunitat tan potent com ara, en la qual el Govern i els partits de l'oposició -en aquest cas nosaltres- oferim diàleg, consens i acords, precisament, perquè la prioritat política en aquest moment és la de solucionar la vida a la gent. Som aquí per arreglar els problemes reals dels catalans. Es va fer una reunió important per negociar els consensos econòmics que han d'arribar d'Europa per reconstruir tot això, i bé, el president Torra diu “jo no hi vaig”. Home, vostè està representant a tots els milions de catalans i catalanes, tant als qui us han votat com als que no i, per tant, vostè ens ha de representar a tots.

 

Quines creu que són les problemàtiques socials més importants i encara pendents de resoldre a Lleida?

Bé, de totes les problemàtiques que hi ha, començaria amb la gent que encara dorm al carrer, perquè sembla que alguns ho han descobert avui. A l'agost i al juliol sempre arriben temporers que, de sobte, apareixen pels carrers de Lleida, i la pregunta sempre és la mateixa: D'on venen? Com han arribat? Agafes el cotxe, vas pel Baix Segre i es veuen els centenars de persones vingudes per treballar al camp. Això sempre ha estat així, no és res nou.

Dels temes socials a tractar, per prioritats, destacaria el de no abandonar aquesta gent al carrer, donar-li un lloc on dinar i dormir, perquè estem a quasi 40 graus al carrer durant el dia. Crec que és una situació lamentable.

S'ha de coordinar més i millor, perquè hi ha gent patint gana, a l'atur, amb negocis tancant cada dia. Per tant, és imprescindible treballar més i millor perquè tots aquests problemes tinguin solució. I per fer això necessitem, evidentment, diners, i no calia abandonar la cadira i als catalans per negociar això.

També en l'àmbit de ciutat cal més coordinació. De fet, veiem com les piscines dels clubs privats obren i que les públiques s'han descuidat de la contractació dels vigilants i de la gent que cuidava les instal·lacions. És un tema que ha quedat molt descuidat. Pot ser que els gestors estaven buscant-se els seus llocs a les noves formacions polítiques, a veure qui es queda amb Puigdemont, a veure qui es queda amb Convergència o a veure qui es queda amb Esquerra. I malauradament, la gent dels barris que vol anar a banyar-se no ho pot fer, perquè els vigilants de la piscina no han estat contractats. Aquest és un exemple molt menor de tota la macro-dimensió dels problemes que hi ha.

He sentit companys mèdics que encara estan atenent quaranta, cinquanta i seixanta visites diàries al sistema sanitari. I jo em pregunto com és possible que estiguin tot el dia venent perfils de nous partits i descuidant els problemes reals dels lleidatans i de tots els catalans?

#Política: " La pandèmia ens ha constatat que no tenim el millor sistema sanitari del món"

En la seva tesi doctoral «Immigració a la ciutat de Lleida: estat de salut, incapacitats laborals, farmàcia i utilització dels serveis sanitaris», la qual va ser premiada i fins i tot publicada com a llibre l'any 2008, ja expressava una qüestió social encara no resolta. Actualment, en aquest àmbit, quines modificacions serien més adients pel que fa a l'acollida dels immigrants i afavorir la situació general? En quins sectors caldria aplicar-les?

Sabem que, des de fa molts anys, hi ha una població que es mobilitza legítimament per temes econòmics. Com fa qualsevol persona, un es mou quan arriba una oportunitat d'una feina. La globalització afavoreix la mobilitat i, a més, aquests col·lectius sempre han estat exactament igual. En aquest sentit, en el sector hortofrutícola de Lleida, en el seu moment vam trobar gent sana i forta que venien a treballar, i la interpretació política dels serveis de salut va ser més fàcil d’organitzar, perquè necessitaven molt poc del sistema sanitari. Ara bé, no podem menystenir-los, descuidar-los o deixar-los al carrer, i més tenint en compte la pandemia. Sabem perfectament que això estava passant i que s'ha de preparar més i millor per no deixar-los al carrer.

El tripartit que actualment governa la ciutat ha descuidat l’aposta política que ens plantejava. Per exemple, per alimentar correctament les persones amb problemes econòmics, acompanyar-los quan estan malalts, quan necessiten intèrpret, facilitar la comunicació a distància amb els seus, entre d’altres.

Els encarregats d’adaptar les mesures a la nova situació sanitària han descuidat tot això i més. A què s'han dedicat aquests dies? Doncs alguns de reunions amb Puigdemont i els altres trobant-se Junqueras. Però, en tot cas, no s’han dedicat suficient als temes de la ciutat per gestionar-la millor, sobretot, per no posar en risc la salut de tothom.

 

Tot i que aquestes solucions no van arribar en el moment idoni i van estar uns dies dormint al carrer, encara hi ha alguns que continuen i que segueixen descansant al ras.

Absolutament d'acord. Qualsevol que faci una interpretació una mica pragmàtica de la realitat, veurà que per fer front als problemes cal ficar-se a treballar i no negar-los ni fer culpables els altres o no buscar responsabilitats que no hi són. Per tant, si hi ha problemes, treballem plegats, treballem junts i dediquem-nos a trobar solucions. Les solucions no sempre són fàcils, i amb això no vull dir que puguem tenir una vareta màgica i que les variables siguin dicotòmiques de "ho arreglo o no". És evident que aquestes situacions tenen una complexitat major, però no és acceptable no treballar i deixar d’abordar els temes oportuns, deixant-los de banda per dedicar-nos a menys prioritataris. El que toca ara és treballar pels problemes de tots els catalans.

 

La problemàtica situació sanitària dels temporers, és deguda a una convocatòria molt gran de treball o a unes expectatives que possiblement no es van complir?

Segurament és un conjunt de factors que veiem des de fa molts anys. De fet, això ens caracteritza. La població activa, jove i estrangera arriba cada any a les comarques fruiteres de Lleida al juliol i a l'agost i a l’acabar la temporada de la fruita, es desplacen a altres llocs on hi ha la verema o altres feines. Em deixa perplex que alguns responsables territorials els agafi de sorpresa que en ple 2020 els temporers arribin “de sobte”, com cada estiu.

Si un no vol menystenir els problemes, el que cal fer és fer-lis front. Tenim grups politics disposats a aportar solucions a aquests problemes comuns i treballar-hi conjuntament. Crec que hagués estat millor treballar entre tots i no haver dedicat a crear el que es diu una mesa de diàleg, un partit nou o a generar expectatives d’eleccions a l'octubre, quan el que estem vivint és una altra realitat autèntica i immediata.

Fins avui, els grans experts de la covid-19 de l'Arnau de Vilanova estaven alertats, perquè segurament caldrà obrir-hi més plantes, anul·lar tota activitat quirúrgica, les activitats assistencials, entre d’altres. Per tant, el problema no ha anat de moment a majors, però entenc que hi ha molta gent que no està sent atesa pels seus problemes del dia a dia. Crec que banalitzar tota aquesta situació no seria responsable i cal ser categòric, dedicar-s’hi i evitar els pics màxims de contagis per tal per no col·lapsar el sistema. Malgrat tot, és important no oblidar la resta de problemes de salut dels catalans, els quals queden aturats cada vegada que hi ha pics com aquest. La gent que té problemes oncològics, isquèmics, de salut mental, diabetis o hipertensió probablement estan rebent menys atenció, i ja no parlem de l’atenció que ha estat demorable o diferible, perquè s'ha anul·lat tot. Totes aquelles proves o intervencions quirúrgiques que s'han considerat menys prioritaris o urgents estan totes aturades.

En definitiva, en cap moment abaixaria la guàrdia ni diria que les qüestions estan controlades. No, no ho estan, cal treballar més i millor per reforçar el sistema sanitari. Remarco el punt on he començat, perquè és molt important cuidar dels professionals. Estan a primera línia, amb molt cansament acumulat des de fa mesos, amb una activitat com mai s'ha tingut al sistema sanitari i cal fer tot el possible perquè estiguin el més protegits, descansats, remunerats possible, tot assumint una càrrega molt menor que la que estan patint actualment.

#Política: " La pandèmia ens ha constatat que no tenim el millor sistema sanitari del món"

Que en pensa de la situació amb els temporers, les empreses fructícoles i la relació amb la propagació de la Covid-19 a Lleida?

Els treballadors i els empresaris han fet amb els recursos i les opcions que tenen el millor que han pogut. La meva critica en absolut és als treballadors, sinó tot el contrari. El meu reconeixement per la seva bona feina. Justament, la meva critica és al sector de la política, a tots aquells que no s'estan dedicant a gestionar els recursos públics més i millor per aportar suport i eines de treball per facilitar i millorar la seva feina. Alguns no s'han dedicat a això i la prova és el que ha passat a Lleida les darreres setmanes.

 

Pensa que aquesta situació ha pogut provocar o agreujar actituds racistes?

Les actituds racistes qui les té, les tenia ja abans i de fet cal tractar i abordar els temes racistes com a societat amb fermesa, d'una forma sosegada, serena, transversal i amb els mateixos acords dels quals parlava abans, per reconstruir el sistema sanitari i el sistema econòmic.

Cal també aquesta actitud per abordar totes les actituds racistes, masclistes, amb les desigualtats, les discriminacions, etc. Jo crec que això és un tema tabú i que ha de ser un tema de prioritat d'àmbit polític i també s'ha d'abordar amb contundència, amb fermesa, amb serenor i treballar tots plegats indubtablement.

 

Quines són les seves tasques i actuacions dintre del Parlament? (Membre de la Diputació Permanent del Parlament/ Portaveu de Ciutadans en la Comissió de Salut/ Membre de la Comissió d'Empresa i Coneixement/ Membre del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia)

Bàsicament, tinc dues o tres tasques fonamentals. La principal és la de salut, com a portaveu de Ciutadans, m'encarrego de portar la veu sanitària de la formació, legislant i proposant lleis sanitàries.

Per liderar tinc la sort de comptar amb uns companys també del gremi sanitari, gent molt formada, molt implicada, molt sensibilitzada amb el tema social i sanitari de Catalunya. Doncs el que faig és liderar aquest grup a escala parlamentària i també amb el grup que tinc articulat arreu de Catalunya i a més formo part del de l'Estat. Sol treballar amb la resta de portaveus en l'àmbit nacional. A escala de Congrés em dedico bàsicament amb aquest tema.

Porto també el tema d'universitats, aquest també ha estat part de la meva feina però reconec que dintre d'aquest grup del parlamentari és molt menor a l'altre. La Comissió de Salut té una activitat molt important, la d'universitats no tant perquè està diluïda dintre de l'empresa. Tot i això, acostumo a portar els temes d'universitat.

En tercer lloc, en representació més territorial, bàsicament tinc la sort de comptar amb dos o tres diputats que han donat una feina brutal i que han estat aportant moltíssim valor. En aquest cas, Javier Diaz, que m'ha acompanyat des del primer dia en les dues darreres legislatures i amb David Beltran, i que han estat dos grans aliats en aquest teixit d'empreses, d'iniciatives, de propostes i reivindicacions per totes i tots els lleidatans. Són dos companys de feina molt bons. Bàsicament la feina parlamentària va d'això, després tinc altres tasques de dinàmica de grup, d'atenció a mitjans o el contacte amb les electors.

#Política: " La pandèmia ens ha constatat que no tenim el millor sistema sanitari del món"

Se sent satisfet dels resultats del seu treball al Parlament?

Jo estic molt orgullós d'aquest pas, és un compromís amb la ciutadania de representació. És una feina gratificant en quant pots representar a la gent i de fet, quan un es dedica, com ha estat el meu cas, amb cos i anima, surten moltes coses i he aconseguit situar ja a l'agenda política i mediàtica moltes qüestions que jo creia importants i d'altres que hem aconseguit o estem a punt d'aconseguir-ho, com és la restitució de la paga als professionals, la dignificació de l'atenció primària, les llistes d'espera, la dignificació d'alguns hospitals, i d'algunes especialitats.

Sovint també d’altres qüestions que considerem prioritàries, però bé, en tot cas, de la feina feta estic totalment orgullós d'haver-ho fet, d'haver estat treballant també pel territori. De la feina amb els companys i amb l'equip estic absolutament satisfet d'aquest pas.

Jo crec que és una experiència i un aprenentatge brutal i és un compromís, un pas per comprometre't amb la teva societat.

 

En té idees per incentivar l'economia a Lleida, sobretot al sector turístic i hostaler que són els més perjudicats ara mateix?

La primera de les ajudes més efectives ès no ficar 'bastons a les rodes'. Acostumen a ser allò de dir "com menys molestis als que treballen, millor". Per tant, aquest és l'encaix d'inici.

I ara, evidentment es necessiten ajudes directes de facilitació. Són les dues mesures bàsiques; les primeres les estaven fent des de molts anys, que és intentar disminuir les 'traves' burocràtiques dels treballadors, per obrir un negoci, que per mantenir-lo no estiguin tot el dia emplenant formularis, sinó que es puguin dedicar a desenvolupar la seva competitivitat, i ara mateix necessiten ajudes econòmiques. Per això jo els hi deia que era un error que el senyor Torra els hi deixi la 'cadira buida' als lleidatans perquè precisament allí s'estaven negociant recursos que eren necessaris per ajudar a tots els sectors i a tota aquesta gent que està tenint problemes ara mateix per poder aixecar la persiana.

#Política: " La pandèmia ens ha constatat que no tenim el millor sistema sanitari del món"

Espanya va arribar aquest mes a uns acords amb la Unió Europea sobre els Fons de Recuperació, el qual representa oportunitats per al país en termes econòmics. Quines oportunitats es presenten per treure el màxim profit a aquests fons? I en referència a la província de Lleida?

En aquest acord hi havia diners i aquests diners s'estan negociant en una taula on desgraciadament els catalans seguim sense tenir representant. Com he parlat amb la consellera o amb el senyor Torra "si vostè no va a treballar pels ciutadans i per la reconstrucció política, econòmica, social i sanitària de Catalunya, deixi que hi vagi el primer grup de Catalunya en el Parlament i en aquest cas el cap de l'oposició a negociar més i millor. Perquè deixant la cadira buida ja li asseguro jo que no pinten el millor escenari per Catalunya". I tota aquesta gent que està patint necessita d’alguna font que entengui que primer és pensar en tots, no solament en el seu partit o en els seus interessos, que aixó es legítim, però el que no és legítim és menystenir els interessos de tota la ciutadania.

 

Existeix alguna pressió consensuada perquè tot això canviï, perquè hi hagi propostes on en veritat s'aboquin els recursos cap a la població?

A Ciutadans des del primer dia seguim mantenint aquesta oferta, que tenim la mà estesa perquè llegeixin aquestes propostes, perquè ens asseguem junts en aquestes taules de negociació. Perquè creiem que amb un esforç sortirem de tot això, tots plegats, tots units i amb pactes transversals. Per tant, la nostra oferta segueix i hi será.

No hem abandonat absolutament el que són les prioritats que ens divideixen però entenem que ara mateix no és el moment. Evidentment en algun moment es reprendrà tot amb la mateixa contundència que hem tingut sempre, això és indubtable.

Amb els diners el que cal fer és conciliar amb un pacte transversal per la millora dels catalans. Això és el que hem fet nosaltres, per això estem. Aquest és el nostre estil, la nostra prioritat i d'aquí no ens pensem moure passi el que passi. Ara, sí que som exigents i si s'abandona la cadira, nosaltres ens queixem i demanem que es deixi que vagi l'oposició que puc assegurar que treballarà per tots els catalans, pels que voten independència i pels que voten una altra cosa. En el moment que hi ha una llista d'espera, que hi ha una llista d'atur, que es veuen persianes baixades, moment en el qual hi ha malalts, que hi ha gent que s'està morint, gent que té problemes per pagar-se una residencia, que les escoles estan tancades, cal treballar per tots ells per tots aquests macro-problemes que podríem continuar nomenant perquè la llista és molt gran i per tant hem de menystenir ara mateix aquestes diferències i estar tot el dia per això, perquè el que s'hauria de fer és treballar per tots els catalans.

Comparteix

També t'interessarà