La Panera estrena programació amb quatre propostes artístiques

REDACCIÓ
12-06-2022
  • La Panera estrena programació amb quatre propostes artístiques
    Peu de foto: 
    Foto Mario Gascón - Ajuntament de Lleida
  • La Panera estrena programació amb quatre propostes artístiques
    Peu de foto: 
    Foto Mario Gascón - Ajuntament de Lleida

El Centre d’Art la Panera va estrenar aquest dissabte les quatre propostes artístiques que romandran exposades fins al mes d’octubre. Es tracta de les escultures ‘Brote de Peral’, d’Elena Aitzkoa; dels projectes guardonats amb les Beques Art i Natura a la Creació 2’19-2020; de la instal·lació ‘Invisible’, de Laura Meseguer, i de la continuació que sobre la mateixa ha fet l’artista, titulant-la ‘Sisters’, que s’ha habilitat a l’espai miniPanera.


‘Brote de Peral’

‘Brote de Peral’, que ha estat comissariada per Isabel de Naverán, reuneix dues agrupacions d’escultures d’Elena Aitzkoa: ‘Terraplén’ i ‘Brote’, creades l’estiu de 2021 i la primavera de 2022, respectivament.

El període de creació coincideix amb el moment en què l’artista deixa el seu estudi compartit, situat en un pavelló industrial al barri de Larraskitu, a Bilbao, i comença a treballar en un terreny arrelat en el paisatge d’Apodaka. Les dues sèries s’han creat en un estret diàleg amb l’experiència tangible d’aquest lloc i amb els elements que el conformen. Les condicions materials sempre condicionen d’alguna manera la forma final del treball d’Elena Aitzkoa, però a ‘Terraplén’ i ‘Brote’ això encara es fa més evident. No és casualitat que aquestes peces adoptin una mida més gran que en sèries prèvies. Sembla que, d’alguna manera, les escultures s’haguessin fet a si mateixes.

Deixar que l’escultura atengui i respongui a les seves qualitats intrínseques, intervenint el necessari perquè agafi lloc, requereix un exercici somàtic d’escolta i un maneig en temps real amb el procediment material. Necessita certa força física i una atenció als ritmes en els quals es disposen els seus elements. En les agrupacions que formen part d’aquesta exposició, el treball no es fa —o no només— amb les mans, sinó amb tot el cos: amb els dits, els palmells, els canells, els braços, les espatlles, les axil·les, els omòplats, l’esquena, el pit, el ventre, la pelvis, les cames, el cap.

Per tant, hi ha una qüestió de ritme. Però no un ritme sinó diversos, que s’esdevenen a l’hora. A vegades s’inclouen uns en d’altres. Actuen protegint-se, en un procés viu que avança a mesura que les escultures es formen. D’una banda, hi ha un ritme que respon a l’adequació entre els cossos —el de l’Elena i el de les formes, el seu pes, el seu volum—, però també hi ha un treball que es produeix des de dins de la matèria i que conté una multiplicitat de polsos.


Beques d’Art i Natura a la Creació

L’any 2016, el Centre d’Art la Panera i el Centre d’Art i Natura de Farrera, a partir de l’encàrrec del Departament de Cultura de la Generalitat, van reactivar les beques Art i Natura a la Creació. El rellançament d’aquestes beques ha permès que diferents artistes i/o col·lectius hagin fet ús de la residència i dels tallers del Centre d’Art i Natura de Farrera, per investigar i produir noves obres, que puntualment hem pogut acollir a la Panera. Fins ara, els artistes que han guanyat les esmentades beques han estat: Martín Llavaneras i Eulàlia Valldosera (edició 2016); Joan Pallé i Estibaliz Sadaba Murguia (edició 2017); Marco Noris i Olga Olivera-Tabeni (edició 2018); Isabel Barios Ibars i Francisco Navarrete (edició 2019); Míriam Isasi i Coco Moya (edició 2020), i Ro Caminal, Marta Rosell Chust i Roc Domingo Puig (edició 2021).

L’exposició, que s’ha presentat avui i que ha estat comissariada per Antoni Jové, reuneix els projectes de les edicions dels anys 2019 i 2020. Concretament, mostrem tres dels quatre projectes guanyadors (Isabel Barios, Míriam Isasi i coco Moya), que prenen com a marc la natura i el context de Farrera, sempre lluny de qualsevol idealisme i aprofundint en les implicacions socials, culturals, sonores, botàniques i geològiques, entre altres aproximacions.

Cadascuna de les artistes ha treballat el paisatge i els recursos naturals des de la mateixa experiència, fent treballs de camp des de diferents enfocaments i aplicant metodologies pròpies que formen part de la seva trajectòria professional. Isabel Barios ha elaborat amb els testimonis orals dels oriünds i també a partir de la seva experiència per bastir un relat poètic que empra la paraula escrita i recitada, el vídeo i la fotografia. Miriam Isasi ha recol·lectat plantes i n’ha investigat els seus usos medicinals i alimentaris amb biòlegs i actors implicats en el territori, com l’empresa familiar Herbes de l’Alt Pirineu i el Museu de les Trementinaires, a fi de copsar la riquesa botànica de Farrera i dels encontorns. Finalment, Coco Moya va poder ampliar a bastament la seva tesi doctoral sobre geomància sonora; va poder fer feina amb la noció del paisatge com a partitura, duent a terme produccions site specific i d’altres en les quals reverbera el paisatge pirinenc en diferit.

Totes tres artistes, al llarg dels seus períodes de residència, han coincidit i, aprofitant aquest espai de trobada, han enriquit els seus treballs i també han pogut dur a terme col·laboracions que s’han estès més enllà del període de les beques. Heus aquí la utilitat i funció de projectes com aquest.


‘Invisible’ i ‘Sisters’

‘Invisible’ és una instal·lació especifica de Laura Meseguer per a La Panera. Es tracta d’una invitació per conèixer el nostre patrimoni gràfic i per gaudir de les tipografies que trobem pels carrers, elements que de tant interiorizats com els tenim, sovint se’ns fan invisibles.

A l’exposició es presenten 10 rètols, la majoria dels quals corresponen a establiments encara en funcionament, i un vídeo on es mostra el procés de “rescat” i trasllat d’aquests senyals a la sala d’exposicions. També hi ha diferents peces creades ad hoc, com el neó d’Invisible, les lletres ABC creades per Laura Meseguer, i un text de Mariona Lladonosa i Pau Llop.

L'exposició ‘Invisible’ té una petita continuació per als infants en l’espai miniPanera. Es tracta d’una instal·lació per jugar amb la família tipogràfica Sisters.

Sisters és una família que presenta quatre noves fonts que comparteixen principis fundacionals pel que fa a la construcció, però que es complementen, com fan les germanes, celebrant les seves diferències. Les variacions en les característiques de contrast, pes i disseny donen lloc a quatre estils diferents anomenats numèricament (Sisters "One", "Two", "Three" i "Four"). Aquest quartet fresc no conté minúscules, afirmant el lloc legítim de la família en l'espai de tipografies per títols.

Amb ‘Sisters’ descobrirem el funcionament d’aquesta tipografia modular i podrem crear les nostres paraules i lletres a través de diferents estencils.

La mostra està acompanyada per una sèrie de publicacions sobre tipografia per als infants.

Ambdues instal·lacions han estat a cura d’Anna Roigé.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Com afrontes l'arribada del setembre?