La Petite Galerie, al Museu Morera

R. BANYERES
Publicat: 
24-05-2018
Actualitzat: 24-05-2018 9:55
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • La Petite Galerie, al Museu Morera

El futur Museu d’Art de Lleida o, el que és el mateix, la seu definitiva de l’actual Museu d’Art Jaume Morera, que s’instal·larà a l’Antiga Audiència, incorporarà al seu discurs la Petite Galerie. Aquest 2018 es compleixen cinquanta anys del seu naixement, efemèride que servirà per iniciar un programa d’investigació patrimonial a partir dels fons dels quals ja disposa el Morera, segons va explicar el director, Jesús Navarro. “Mirarem què tenim d’aquella època i què hauríem de tenir per, a partir d’aquí, saber on som i què fer”, va detallar.

Una cosa que no passa necessàriament per comprar obra, que no es descarta, sinó que “existeixen moltes fórmules que s’han d’estudiar com demanar peces a altres museus o dipòsits”. Aquesta investigació patrimonial forma part del programa commemoratiu que preparen el Museu Morera i la Paeria amb motiu del cinquantè aniversari de la Petite Galerie de l’Aliança Francesa (1968-1976). Tenint en compte que el 1999 ja va tenir lloc una gran exposició commemorativa i que el Morera està en procés d’estudi de la nova seu, s’han organitzat una sèrie d’activitats que consistiran en un homenatge institucional i una jornada d’estudi i divulgació sobre el significat i la transcendència que va tenir aquest espai d’art alternatiu en el context de la postguerra, tant des del punt de vista local com des de la perspectiva nacional. També s’ha previst una taula redona amb alguns dels artistes de l’època.

Una vida curta però intensa dedicada a l’art d’avantguarda

La Petite Galerie va ser una galeria d’art alternatiu de Lleida amb una curta però intensa vida (1968-1976). Es va distingir per ser una de les poques galeries catalanes consagrades a l’exhibició d’art d’avantguarda. Fundada per la secció local de l’Alliance Française, encapçalada per Jaume Magre, la programació va anar a càrrec d’Àngel Jové primer i d’Albert Coma Estadella a partir del 1970. Entre les seues fites, val a destacar l’exposició conjunta de Brossa, Viladot i Iglesias del Marquet, considerada avui com el punt de partida de la poesia visual catalana.

Comparteix

També t'interessarà