La Petit Galeria, el nou espai expositiu del galerista i marxant lleidatà Sebastià Petit a Lleida, va obrir ahir les portes. I ho va fer amb un artista de la talla d’Àngel Jové, amb qui Petit manté una llarga relació d’amistat. S’hi pot veure una de les seues últimes sèries, El fruit del res, d’acrílics sobre cartró combinats amb objectes escultòrics , visitable amb cita prèvia (vegeu el desglossament). En la mostra d’inquietants monocroms foscos i grisos pot interpretar-se una síntesi de la pintura de Jové, que sempre ha intentat pintar el buit, coses a punt desaparèixer, quotidianes, com trossos de cadires, lliteres de tir… El més anònim convertit en protagonista, però sempre vinculat amb la memòria.
De fet, la reflexió sobre la memòria i la imatge és una de les constants d’aquest representant històric de l’art conceptual, polifacètic, que ha conreat des de la pintura fins als vitralls (seus són els del saló Víctor Siurana de la UdL i la capella de Jesús de la Seu Vella de Lleida), fins al documental i el cine. No en va, va ser actor fetitxe de Bigas Luna. Malgrat això, afirma que a ell no el coneix «ningú fora de Lleida». Geni i figura, va ser contundent a l’hora d’afirmar que a Lleida exposa poc, «però tampoc no ho fa ningú, tret de la Panera, que és com un parvulari en el qual els nens fan coses». Tot i així, va reconèixer que no li importaria mostrar-hi la seua obra perquè és un espai esplèndid. «És l’únic lloc en el qual exposaria a Lleida, a més d’aquesta galeria que podria confondre’s amb qualsevol lloc de Nova York.» Tampoc no es va tallar a l’assegurar que «la pintura no interessa ningú, és cosa passada de moda, que a més s’ha infantilitzat com la societat».
