“La poesia catalana ha viscut la seua major plenitud els últims 50 anys”

“La poesia catalana ha viscut en els últims cinquanta anys la seua major plenitud, amb una gran diversitat de tendències i un intercanvi generacional inigualable.” Així es van expressar ahir el poeta i crític Vicenç Altaió i l’escriptor i catedràtic de Literatura de la Universitat de Lleida Josep Maria Sala-Valldaura durant la presentació a Lleida de Mig segle de poesia catalana. Des del maig del 68 fins al 2018, una antologia que recull l’obra de més de 230 poetes, tretze dels quals són lleidatans.

I és que, malgrat que Altaió i Sala-Valldaura apunten que un dels objectius és “posar tots els poetes al mateix nivell”, destaquen que “les Terres de Ponent sempre han estat un planter de bons poetes, cosa que també queda reflectida en aquest llibre”.

“Teòricament la capital cultural de Catalunya és Barcelona, però en matèria de poesia és un camp molt fragmentat. Ara tots els territoris són centres de producció i distribució de poesia, per la qual cosa hem intentat incloure-hi els autors més representatius de cada territori”, expliquen en aquest sentit.

Dividit en tres parts, el volum editat per Proa distingeix entre “una primera generació de poetes que va viure una època convulsa i van haver d’aprendre el català; una segona que ja va nàixer amb aquesta llengua i que se centra en la poesia narrativa, i una última generació que respon a l’actual crisi social amb una poesia d’insurgència”. A banda de ser una enciclopèdia didàctica sobre el context sociocultural dels últims cinquanta anys, l’obra “està escrita com un relat poètic” que promet atansar a tots els lectors, amants de la poesia o no, l’evolució d’aquest gènere històricament minoritari.