La precarietat laboral empeny una quinzena d’infermeres lleidatanes a treballar a l’estranger

Una quinzena d’infermeres lleidatanes van sol·licitar durant el 2025 el certificat de bona conducta per poder treballar a l’estranger. La xifra representa el 5,5% de les peticions tramitades a Catalunya, que lidera el rànquing estatal de migració infermera amb el 19,98% de les sol·licituds del conjunt de l’Estat.

La presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL), Mercè Porté, ha expressat la seva preocupació per aquesta tendència i ha reclamat mesures per retenir professionals. Porté ha defensat que "cal treballar en polítiques i sistemes organitzatius que posin en valor la professió i facin el sistema de salut prou atractiu perquè les infermeres hi trobin oportunitats i decideixin quedar-se".

Segons el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), la precarietat laboral, la manca de reconeixement professional, la pressió assistencial i la sobrecàrrega de treball són alguns dels principals motius que expliquen la migració infermera. L’organisme també alerta de la necessitat de reforçar les plantilles, amb una mancança d’almenys 12.622 professionals per assolir la ràtio europea, en un context marcat per l’envelliment de la població i unes necessitats assistencials creixents.

La degana del CCIIC, Lluïsa Garcia, també ha reclamat "mesures serioses i coherents" per frenar aquesta situació i evitar que més professionals decideixin marxar a altres països a la recerca de millors condicions laborals.

A escala estatal, el Consejo General de Enfermería (CGE) denuncia que la fugida d’infermeres continua augmentant. Durant el 2025, un total de 1.356 infermeres i infermers van demanar el certificat de bona conducta, el document que sol·liciten alguns països estrangers per poder exercir-hi. La xifra suposa gairebé un 20% més que les 1.134 peticions registrades el 2024.

Per comunitats autònomes, Catalunya encapçala la llista, seguida de Madrid, amb 225 peticions, i el País Valencià, amb 217. Per darrere se situen Andalusia, amb 149; Canàries, amb 108; el País Basc, amb 73; les Illes Balears, amb 48; Galícia, amb 45; Castella-la Manxa, amb 36; Aragó, amb 31; Múrcia, amb 29; Castella i Lleó, amb 27; Navarra, amb 22, i Astúries, amb 16. La Rioja, Cantàbria i Extremadura tanquen la llista, juntament amb Ceuta i Melilla.

El president del CGE, Florentino Pérez Raya, ha advertit que el sistema sanitari es troba en un moment crític i ha reclamat al Ministeri de Sanitat i a les comunitats autònomes que actuïn de manera immediata. "Fa anys que denunciem aquesta situació i lluny d’intentar posar solucions, veiem que cada vegada són més els companys i companyes que decideixen marxar a la recerca de millors oportunitats laborals", ha lamentat.

Pérez Raya també ha recordat que les infermeres formades a l’Estat estan molt ben valorades a l’estranger per la seva preparació. En aquest sentit, ha criticat que no es facin polítiques efectives per retenir-les i ha assenyalat els contractes temporals, la inestabilitat i la sobrecàrrega de treball com alguns dels principals problemes del sistema.

Des del CGE apunten que països com Noruega, els Estats Units, Suïssa i Irlanda són alguns dels destins que més infermeres espanyoles demanen, amb ofertes laborals més atractives i millors condicions professionals.