La Segarra consolida un model pioner de transport a demanda que combina amb el servei escolar

El transport públic continua sent una assignatura pendent al món rural, on la falta d’oferta de rutes i freqüències obliga molts veïns a dependre del vehicle privat per anar a treballar, a l’escola o fer qualsevol gestió. A la Segarra, però, fa vuit anys que funciona un model innovador de mobilitat sostenible que combina el transport escolar amb un servei a demanda, i que ja suma 25.000 usuaris anuals.

La Generalitat, el Consell Comarcal de la Segarra i l’empresa Cots Alsina, concessionària del transport escolar, van posar en marxa aquest sistema l’any 2017. Qualsevol persona pot utilitzar-lo sempre que ho sol·liciti abans de les 12 h del dia anterior. El servei segueix uns horaris i recorreguts preestablerts i aprofita els seients lliures dels autocars escolars.

En total, s’ofereixen 19 línies que connecten gairebé tots els municipis de la Segarra, i també altres poblacions de comarques veïnes com Solsona, Santa Coloma de Queralt i Tàrrega. En una comarca amb 20.000 habitants repartits en 103 nuclis, aquest servei ha estat clau per facilitar la mobilitat de joves estudiants de postobligatoris i persones grans sense vehicle, segons ha explicat Imma Secanell, vicepresidenta del consell i alcaldessa de Tarroja de Segarra.

Tot i l’èxit del model, Secanell alerta que caldria millorar el transport públic regular: “Va molt bé per a situacions puntuals, però no resol el problema estructural de mobilitat que tenim”.

Una proposta per al país

Aquest model de la Segarra és una de les 50 propostes incloses a l’informe de l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA) per millorar la mobilitat rural. El document és fruit del treball d’un grup format per una quinzena d’òrgans i entitats, que han analitzat les mancances del transport als territoris allunyats de les grans ciutats.

Segons Eloi Guinjoan, tècnic de mobilitat d’ARCA, les principals problemàtiques són la dependència del vehicle privat, una tarifació poc adaptada a les zones rurals i la manca d’informació en moltes parades i estacions.

Per això, des d’ARCA aposten per estendre aquest model arreu del país, amb un procediment estandarditzat entre els departaments de Territori i Educació, per evitar que depengui de l’entesa local.

Altres mesures proposades són ampliar l’edat escolar perquè estudiants de batxillerat i cicles formatius també tinguin transport gratuït, fomentar la mobilitat compartida, instal·lar punts de càrrega per a vehicles elèctrics i substituir els pals de parada per marquesines.

“La mobilitat és clau per al desenvolupament de les zones rurals”, afirma Guinjoan, que recorda que una bona xarxa de transport millora la qualitat de vida, ajuda a fixar població i en pot atreure de nova.