La sequera fa que l’estany de Basturs, al Pallars Jussà, es trobi a un nivell d’aigua gens habitual. Abans de l’estiu va caure de manera «bastant extrema» i des d’aleshores encara no s’ha recuperat tot i les pluges d’aquesta tardor. Xavi Mir, coordinador científic del Geoparc Orígens, ha explicat que Basturs tarda entre tres i quatre mesos en recuperar-se quan hi ha pluges i que quan hi ha sequeres extremes el nivell de l’aigua acaba caient. Mir ha comentat que caldria estudiar si és per la gran quantitat de pous d’extracció d’aigua subterrània associats a l’aqüífer o per causes naturals. No és una «baixada extrema» però sí «prolongada en el temps», ha afegit. Pel que fa a la biodiversitat de l’estany mor quan baixa el nivell, però es recupera quan puja.
Xavier Mir ha recordat d’altres episodis de sequera i ha parlat del de l’any 1945 quan la làmina d’aigua que va quedar es podia tapar amb un llençol, segons conta la gent gran del poble de Basturs. En aquell moment l’aigua va baixar dels 16 metres de profunditat de l’estany. Un episodi de sequera que recorden els veïns de la zona és dels volts de l’any 2000.
SABIES QUE…
Els estanys de Basturs
Els estanys de Basturs es troben al municipi d’Isona i Conca Dellà i són un patrimoni singular del Geoparc Mundial Unesco Orígens pel fet de tractar-se de formacions geològiques úniques a Europa i per la seva rellevància ecològica.
Juntament amb els de Banyoles i Montcortès (Pallars Sobirà), són els estanys d’origen càrstic més importants de Catalunya. A Basturs, les primeres surgències de l’aqüífer són l’Estany Gran i l’Estany Xic, i diferents estanys fòssils. Els estanys estan inclosos en el Pla d’espais d’interès natural de Catalunya i la Xarxa Natura 2000 per la seva singularitat natural.
Les aigües de l’estany de Basturs tenen un elevat contingut de calç, fet que condiciona l’existència d’espècies vegetals i animals molt singulars. A l’Estany Gran n’hi ha algunes rareses, com una planta carnívora adaptada a aigües molt alcalines que viu flotant a l’aigua; la madrilleta roja, un peix en perill d’extinció a Catalunya, i algues que tenen en aquest estany l’únic hàbitat conegut a Catalunya.
