“Mai havíem arribat tan lluny.” L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, no ocultava ahir l’emoció que li produïa rebre les gairebé mil pàgines del dossier de la candidatura del Turó de la Seu Vella com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Finalment, optarà a entrar en aquest selecte club en la categoria de conjunt monumental i no com a paisatge cultural perquè “té més opcions”, segons l’opinió de Joan Reguant, director del projecte. S’ha refet tot per complir “de la primera a l’última amb totes les exigències de la Unesco”, va assegurar el director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Joan Baigol.
Dilluns s’entregarà tota la documentació a la consellera de Cultura, Laura Borràs, i a la primavera la Generalitat defensarà el projecte a Madrid, al Consell de Patrimoni. “Si tot va bé i podem passar el tall estatal, el 2020 es presentaria la candidatura a París, a la seu de la Unesco, i el 2021 podríem optar a la declaració”, va avançar Larrosa. No és un camí de roses. “Existeix la possibilitat que Espanya no pugui presentar projectes perquè es primin estats que no tinguin tant de patrimoni catalogat.”
Mentrestant, des de la Paeria s’ha posat en marxa una gran campanya per donar a conèixer la Seu Vella fora de Catalunya. Un vers del famós poema de Magí Morera El campanar de Lleida serveix d’eslògan: a mig camí de l’infinit. Així de lluny es vol arribar. De moment, la primera parada tindrà lloc a Madrid el dia 6 de febrer. “Volem promocionar la candidatura entre diplomàtics, opinadors i experts en patrimoni”, va avançar l’alcalde.
El director dels Serveis Territorials de Cultura, Josep Borrell, va subratllar que, si es reconeix la Seu Vella, les comarques de Lleida serien un cas excepcional a Europa “perquè tenim a la llista la pedra seca, l’art rupestre, les falles i el romànic de la Vall de Boí. Només falta la cirereta, que seria la Seu Vella”.
