La simbiosi entre el Barça i Catalunya en el focus del debat de Sant Miquel de les Lletres

La setmana literària Sant Miquel de les Lletres, que va engegar el dilluns 6 la seva tercera edició, va acollir aquest dimecres una taula rodona al voltant dels 125 anys d’història del Futbol Club Barcelona. La sala Alfred Perenya es va omplir per escoltar les reflexions de David Carabén, comissari del 125è aniversari del club; Ramon Piqué, comunicador i autor del llibre ‘El contracte’ sobre el fitxatge de Cruyff; i Antoni Gelonch, president de la Fundació Horitzons 2050 i autor del llibre ‘Els lleidatans del Barça’. La periodista Anna Gómez va moderar la conversa.

Els tres ponents van debatre sobre el paper del Barça en la societat catalana, amb especial èmfasi en com el futbol i el país han estat entroncats al llarg d’aquests 125 anys. Antoni Gelonch va posar en relleu el fet que el club va néixer “com un equip d’estrangers que volien jugar a futbol” i que, tot i aquest fet, la catalanitat ha estat present en tots els moments històrics del Barça. Des de l’assassinat del president Josep Sunyol el 1936 fins al “cas polític” del no-fitxatge de Di Stéfano pel Reial Madrid quan ja tenia un acord amb els culers.

Un dels temes que també van tractar-se fou l'arribada de Johan Cruyff al club l’any 1973, una operació encapçalada pel pare de Carabén, Armand Carabén. Ramon Piqué va afirmar que aquell fet esdevé “el segon moment fundacional del club i segella per sempre l’estil de joc”, un estil marcat pel ‘volem la pilota’ com a mantra. “Voler la pilota és voler tenir veu i vot en el teu destí, en el voler la pilota també hi ha una aspiració sobiranista”, va afirmar Carabén, que va exposar com un exercici d’entreteniment com el rondo “va acabar marcant un estil combinatori, al primer toc i que busca la pilota no per tenir-la, sinó per atacar”. En aquest estil de joc, Piqué també va posar de manifest la “ingenuïtat” d’aquest estil col·lectiu en un esport que “busca sempre algú que lideri”.

Pel que fa a la relació entre Lleida i el barcelonisme, Gelonch va apuntar que durant anys “el catalanisme a Lleida l’aguantava el Barça, la Mare de Déu de Montserrat i les sardanes, espais on podies empatitzar i afermar la catalanitat per tènue que fos”. L’impulsor del cicle també va fer un repàs als vint-i-tres jugadors lleidatans que han passat pel primer equip, així com altres esportistes, directius i empleats.

Entre les conclusions de la trobada, es va posar de manifest la idiosincràsia del club, encara propietat dels seus socis i amb un caràcter formatiu i multiesportiu, a més d’estar vinculat estretament amb l’esdevenir de la política catalana. Carabén va assegurar que el Barça “és una metàfora de Catalunya i no ho ha triat ell, sinó els seus enemics”. En relació a això, l'autor de 'El contracte' també va voler destacar l'impacte mundial d'aquesta catalanitat culer en moments com que el grup Oasis projecti la imatge de Pep Guardiola a la pantalla dels seus concerts de retorn. “No estem acostumats a aquest tipus de catalanitat internacional”, que precisament és possible gràcies a una institució com el Barça.

Pel que fa al present, Antoni Gelonch va subratllar el fet que “hem arribat a tenir fascinació pels perdedors i ja toca guanyar”. Ramon Piqué també va mostrar-se optimista gràcies al fet que “els millors jugadors que hem tingut son figures formades amb la mentalitat del club”, des de Messi, Xavi o Iniesta fins als actuals Lamine Yamal, Fermín o Pau Cubarsí.

Sant Miquel de les Lletres continuarà aquest dijous amb una nova taula rodona sobre Donald Trump i un concert de Montse Castellà i culminarà el dissabte amb el mercat del llibre a la plaça de la Catedral, amb un vermut literari, marató de contes i l’entrega del primer premi Rosa Fabregat.