La toponímia dels territoris que formaven Hispània, majoritàriament la península ibèrica, i com vivien el poder els reis i senyors a la Baixa Edat Mitjana des de les vessants jurisdiccional, fiscal o ideològica, seran els dos eixos del X International Medieval Meeting que enguany es durà a terme en format virtual.
La trobada, tindrà lloc els propers dies 27, 28 i 29 de juny, aplegarà unes 150 persones procedents de diferents països europeus i americans com ara Itàlia, Portugal, Àustria, Croàcia, Alemanya, República Txeca, França, Colòmbia, Brasil, Uruguai, Estats Units, a més d’experts de la Universitat de Lleida i d’altres institucions d’arreu de l’Estat.
El congrés alterna conferències d’especialistes i sessions de comunicacions de diversos àmbits com ara l’arqueologia, la història de l’església, la història política, social i econòmica, la paleografia, la documentació, l’art, les fronteres, guerres i croades, les institucions, el dret i el govern, l’islam, el judaisme, la literatura, el teatre, la lingüística, la toponomàstica, i els estudis de dona i gènere.
Pel que fa al primer dels eixos del congrés, s’emmarca en la reunió científica del projecte de recerca de la UdL El poder viscut en la Baixa Edat Mitjana: percepció, representació i expressivitat en la gestió i la recepció del poder. El segon, centra el primer congrés Toponomasticon Hispaniae, que format part d’un projecte internacional liderat per la Universitat de Santiago de Compostel·la i on participa la UdL amb altres investigadors d’Espanya i Portugal. Alguns d’aquests experts estaran presencialment a la UdL els dies del congrés.
A més de les sessions teòriques, l’International Medieval Meeting ha programat la presentació de quatre llibres: La casa medieval en Mallorca y el Mediterráneo. Elementos constructivos y decorativos, coordinat per Tina Sabater, La pena de Mort a la Catalunya Baixmedieval, de Flocel Sabaté; Les toponymes et les anthroponymes d’origine arabe dans la Péninsule Ibérique, de Federico Corriente, Christophe Pereira i Angeles Vicente; i Pseudohistòria contra Catalunya: de l’espanyolisme a la Nova Història, «un llibre on Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història», segons la nota d’Eumo Editorial.
