El jutjat Penal 2 de Lleida acull el darrer dia de judici a una metgessa acusada de transfondre sang a un testimoni de Jehovà a l’hospital Arnau de Vilanova el 2016. La sessió ha començat amb la declaració dels pèrits citats per la defensa: dos doctors amb dècades d’anys d’experiència en hospitals com el Bellvitge, Clínic o Sant Pau de Barcelona. Ambdós han dit que l’informe mèdic del pacient indica que estava al «llindar de la mort» quan va arribar al centre i que fer-li la transfusió de sang era «ineludible» i «l’únic tractament» possible en aquell moment per estabilitzar-lo, contradient les alternatives proposades pels pèrits de la defensa. Una metge forense i psiquiatra ha afegit que hi va haver «bona praxi» en el tracte al pacient.
El primer a declarar ha estat un doctor en medicina i catedràtic amb 50 anys d’experiència en hospitals d’arreu del país, com el Clínic i Bellvitge. El doctor, citat com a pèrit després d’estudiar l’informe mèdic, ha dit que el pacient va arribar a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida amb una anèmia i hemorràgia digestiva aguda per les quals tenia un nivell d’hemoglobina molt baix i un risc de morir «extraordinàriament alt». En aquest sentit, ha dit que el diagnòstic va estar «ben fonamentat», amb notes clíniques «perfectament correctes» i que la transfusió de sang era «ineludible».
En la mateixa línia, un doctor amb anys d’experiència com a responsable de l’UCI a l’hospital Sant Pau, ha ratificat que el pacient estava al «llindar de la mort». Ha defensat també que des que aquest va ingressar l’únic tractament indicat era fer-li la transfusió de sang. Així, ambdós pèrits han explicat que l’estat crític del testimoni de Jehovà impossibilitava aplicar-li tractaments alternatius per estabilitzar-lo com els que proposaven els pèrits de la defensa. A tall d’exemple s’ha mencionat el ferro intravenós.
«Aquest tipus de tractament ens haurien permès estabilitzar-lo si tinguessim més temps, però en aquell moment no servien», han insistit els declarants, que han afegit que els tractaments alternatius podrien haver estat un «factor desestabilitzador mortal». També han ratificat que no se li podia fer una gastroscòpia sense primer estabilitzar-lo, ja que implicava sedar-lo.
Pel que fa al document de renúncia a la transfusió, l’home no va signar-lo i es negava verbalment a transfondre’s sang mentre estava acompanyat dels membres de la congregació al box d’urgències. Quan aquests van marxar, les metgesses van preguntar-li novament per la seva opinió, ja que no el veien convençut. El pacient va delegar la decisió al seu germà, coneixedor que era favorable a la transfusió.
Respecte a això, els pèrits han opinat que les metgesses van actuar correctament. «Es va informar bé al pacient. Havien de comprovar si la seva voluntat era independent o havia canviat amb el pas de les hores», han expressat.
Per la seva part, una metge forense i psiquiatra ha considerat que va haver-hi «bona praxi». Ha afegit que la transfusió de sang va durar sis hores i tant en aquest temps com en els dies que va passar ingressat l’home, «s’esperaria una reacció d’ansietat per part seva que no he detectat en les anotacions clíniques», ha declarat.
Amb tot, la Fiscalia i la defensa demanen l’absolució de la metgessa. L’acusació, per la seva part, ha inclòs l’agreujant molt qualificat en els delictes de coaccions i contra la integritat moral en considerar que l’acusada es va prevaldre del seu càrrec per prevaricar. L’acusen també del delicte de lesions. S’enfronta a un 1 any i tres mesos de presó, dos anys d’inhabilitació i una multa de 10.000 euros pels danys causats.
