El llegat documental del doctor Bonaventura Lladonosa Gallart (1928-2023), figura clau en el desenvolupament de la Medicina a Lleida, estarà pròximament a l’abast de l’estudiantat i del personal investigador. La Universitat de Lleida (UdL) ha rebut avui oficialment la donació del seu fons documental, que inclou un total de 62 caixes amb documents de caràcter personal, familiar, professional i social del doctor Lladonosa, a l’espera que la Unitat d’Arxiu i Gestió de Documents finalitzi la catalogació.
El rector de la UdL, Jaume Puy, va presidir l’acte de donació aquest dimarts 12, amb la presència de la família del doctor, recordant el seu valuós paper en la creació de la Facultat de Medicina de Lleida, un projecte que va impulsar el 1977 com a president del Col·legi de Metges de la província. “Aquest fons personal ens permet endinsar-nos en les nostres arrels”, destacava Puy. Per la seva banda, l’exrector de la UdL i catedràtic jubilat de Cirurgia, Joan Viñas, va subratllar que Lladonosa va ser “decisiu perquè Lleida tingués Facultat de Medicina”, un èxit que encara avui representa una fita en el desenvolupament universitari de la ciutat.
Entre els documents, es troba correspondència amb figures destacades com el cirurgià Roc Pifarré i el bioquímic Joan Oró, així com amb personalitats de la política com el ministre de Sanitat Ernest Lluch i el conseller Josep Laporte. Pepita Raventós, cap de la unitat d’Arxiu de la UdL, remarcava que aquesta documentació “enriqueix els fons de la UdL i és una font per entendre la Lleida de la segona meitat del segle XX i la recuperació dels estudis universitaris”.
En nom de la família, Anna Lladonosa Montull va agraïr la tasca de la UdL per preservar aquest llegat: “El pare ho guardava tot, i ara nosaltres ho donem a la universitat com un retorn a la societat”. Lladonosa va dedicar la seva carrera a la pediatria i a l’activisme mèdic, participant en l’elaboració del primer manual de vacunacions de Catalunya i en projectes com el Pla Nacional contra la droga i el tabac.
La documentació de Bonaventura Lladonosa, que inclou anècdotes personals i correspondència amb figures de renom, serà un recurs fonamental per a futurs investigadors que vulguin aprofundir en l’evolució de la Medicina a Lleida i en el llegat d’una figura compromesa amb la salut pública i la formació mèdica.
