Fotografies, correspondència, documentació personal i familiar, premsa, articles, catàlegs i objectes diversos del lleidatà Francesc Porta Vilalta (1915-1992), corredor de comerç, activista cultural, social i polític durant les últimes dècades del franquisme (fundador de la revista Labop, primer president d’Òmnium a Lleida, soci fundador de les Escoles Alba), s’incorporaran al fons de la biblioteca de Lletres de la Universitat de Lleida gràcies al conveni de donació que van firmar ahir el seu fill, Xavier Porta Tallada, i el rector de la UdL, Roberto Fernández. “Un llegat magnífic i impressionant, no només per la quantitat de documentació que inclou sinó pel que representa”, va explicar Xavier Porta. Un material que dóna fe “d’una època grisa per a Lleida i Catalunya però també d’esperança”, va afegir, en què Porta Vilalta i altres lleidatans es van implicar en la unitat territorial, la lluita sindical i l’impuls d’iniciatives cíviques i culturals.
Entre el material, s’hi pot trobar la correspondència que Porta va mantenir amb la filla del president Francesc Macià, Maria, o escriptors com Tísner, Pedrolo i Vallverdú, o amb Ramon Malla, que va ser bisbe de Lleida, a més de periodistes com César Molinero i Santiago Nadal, l’artista i escriptor Guillem Viladot, i polítics com Solé Sabarís, Maurici Serrahima, Jordi Pujol i Ernest Lluch. El llegat també inclou una col·lecció de 161 discos antics de pedra d’artistes com Xavier Cugat, Edith Piaf, Ella Fitzgerald, Yves Montard, Louis Armstrong, Duke Ellington o Juliette Greco (un d’aquesta artista firmat per ella mateixa). També hi és la Medalla d’argent de la ciutat de Lleida que se li va atorgar al 1992, la placa de Lleidatà de l’any 1990, dos caricatures realitzades per Niko i per Tarragó, i planxes del seu Ex-libris, obra del gravador Ricart.
El rector va tenir paraules de reconeixement a la tasca que va desenvolupar Francesc Porta Vilalta i la seua generació, “que van aixecar projectes on no hi havia res i van practicar un catalanisme sa i assenyat”.
