L’ús de la tecnologia digital com a eina i suport per als estudiants, i les possibilitats de distracció a l’aula que aquesta pot suposar, han estat tema de debat al llarg d’aquests últims anys. Un recent informe d’UNESCO conclou que no existeixen proves fefaents sobre el fet que bolcar-se en l’ús de la tecnologia, aporti una millora significativa a la manera d’estudiar i al procés d’aprenentatge.
L’estudi, titulat Tecnologia en l’educació: una eina en els termes de qui?, comença qüestionant les afirmacions esgrimides des d’alguns sectors, afirmant que mentre que alguns avanços tecnològics han demostrat ser efectius en contextos específics, existeix un dèficit considerable en la recerca imparcial sobre el seu impacte real en l’àmbit de l’educació.
En part, aquesta falta és deguda a la vertiginosa evolució tecnològica, amb canvis en productes educatius en -segons afirma el mateix document- aproximadament cada 36 mesos, la qual cosa dificulta la realització d’una avaluació exhaustiva.
DESTAQUEM
Com a mostra d’aquesta insuficient recerca, UNESCO posa l’exemple concret del Regne Unit, país en el qual només el 7% de les empreses de tecnologia educativa han realitzat assajos controlats aleatoritzats, mentre que una enquesta en 17 estats dels EUA, va mostrar que només l’11% dels docents i administradors van sol·licitar proves revisades per parells abans d’adoptar una nova tecnologia a l’aula.
L’estudi també conclou que, encara que la tecnologia ha promès durant molt de temps revolucionar l’educació, en molts casos el que ha acabat fent és excloure a més persones de les que ha inclòs, a causa de factors com la falta de connectivitat en regions desfavorides.
Això, per exemple, va portar al fet que almenys mig milió d’estudiants no poguessin accedir a l’educació en línia durant el tancament de les escoles en 2020 per culpa de la pandèmia. Aquest número és encara més impactant si considerem que el 72% dels estudiants més pobres es van quedar fora.
Però no tot és negatiu, ja que l’informe també ha trobat avanços tecnològics que mostren llums d’esperança, com els dispositius que faciliten l’accessibilitat als materials d’estudi als estudiants discapacitats, amb una major eficiència respecte a les eines tradicionals.
També mitjans tradicionals com la ràdio, la televisió i els telèfons mòbils han pres rellevància, servint de pont educatiu per a àrees remotes.
La velocitat d’adaptació dels sistemes educatius enfront del ritme del canvi tecnològic és un altre repte. Fins i tot en països desenvolupats, molts estudiants tenen un accés limitat a tecnologies educatives avançades a les seves escoles, i els docents sovint se senten insegurs o poc preparats per a utilitzar aquestes eines, segons el mateix informe.
El desplegament tecnològic en l’educació també es troba subjecte a les inversions econòmiques, i a banda de l’impacte que això suposa en els pressupostos públics, també hi ha un altre cost que moltes vegades no es té tant en compte, com és l’impacte mediambiental.
