La Unitat de Trastorns Cognitius de la Regió de Lleida realitza assajos clínics per millorar la diagnòsi de l'Alzheimer

Investigadors de la Unitat de Trastorns Cognitius de la Regió de Lleida, ubicada a l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida (HUSM), i del Grup de Recerca de Neurociències Clíniques de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) estan estudiant biomarcadors en sang i en líquid cefalorraquidi que ajudin al diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer. Demà, 21 de setembre, es commemora el Dia Mundial de l’Alzheimer, declarat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Els biomarcadors són indicadors biològics que poden mesurar-se i relacionar la seva presència i intensitat amb el desenvolupament d’una malaltia. Abans que un biomarcador pugui usar-se en la pràctica clínica habitual, ha de ser validat. Els estudis permeten establir, de manera fiable, si la presència del biomarcador està indicant l'existència d'una malaltia. El diagnòstic en la malaltia d’Alzheimer es basa en la presència de símptomes, però gràcies a l’estudi de biomarcadors es coneix que aquesta malaltia té una fase prèvia silenciosa, anomenada fase preclínica. Això significa que els danys cerebrals comencen dècades abans que es manifestin els primers símptomes.

Juntament amb el diagnòstic i la cura del pacient, la recerca és una de les claus de futur per millorar el pronòstic i el tractament de la malaltia d’Alzheimer. La Unitat de Trastorns Cognitius de la Regió de Lleida i el Grup de Neurociències Clíniques, conjuntament amb el Grup de Recerca Translacional en Malalties Respiratòries de l’IRBLleida, han demostrat l’elevada associació existent entre l’apnea obstructiva del son i aquest grup de pacients. Malgrat que l’apnea del son podria ser un factor de risc per desenvolupar la malaltia d’Alzheimer, sembla que un cop la malaltia  apareix, la presència de l’apnea del son no empitjora l’evolució cognitiva dels pacients. Per això, la recerca de biomarcadors en sang o en líquid cefalorraquidi, que ajudin a detectar les alteracions del son, també centra les investigacions actuals.

Paral·lelament, des de fa diversos anys, la Unitat de Trastorns Cognitius ofereix a pacients en fases molt inicials de la malaltia la possibilitat de participar en assajos clínics destinats a avaluar l’eficàcia de fàrmacs destinats a eliminar l’amiloide o la proteïna tau, que són les substàncies considerades responsables de l’aparició i la progressió de la malaltia. La Unitat de Trastorns Cognitius també col·labora en diferents projectes de recerca en col·laboració amb consorcis de genètica en l’àmbit nacional i europeu, amb l’objectiu de conèixer nous factors de risc genètic i mecanismes implicats en la malaltia. Tots aquests projectes assistencials i de recerca han situat la Unitat de Trastorns Cognitius entre les unitats de memòria capdavanteres del país.

L'IRBLleida pertany a la Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (I-CERCA), que s'organitza segons un model de bon govern i de funcionament que permet assegurar l'eficiència, la flexibilitat de gestió, la captació i promoció del talent, la planificació estratègica i la capacitat executiva.

La malaltia d’Alzheimer

L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que provoca una pèrdua progressiva de la memòria recent a la qual s’afegeix l’afectació d’altres funcions cognitives durant l’evolució de la malaltia i, en alguns casos, alteracions de la conducta. Segons dades de la Federació d‘Associacions d’Alzheimer de Catalunya (FAFAC), aquesta malaltia afecta aproximadament 85.000 persones a Catalunya. L’envelliment és un dels principals factors de risc; per això, amb l’augment de l’esperança de vida s’espera que el nombre de persones afectades s’incrementi dràsticament i de manera progressiva en les properes dècades.

Demà dissabte, es commemora el Dia Mundial de l’Alzheimer, declarat per l’Organització Mundial de la Salut, enguany sota el lema “Evolució”. Amb aquest lema es pretenen posar de manifest els canvis que s’han produït en el diagnòstic dels pacients durant els darrers anys. En segon lloc, també es volen mostrar els canvis que s’han produït a la societat i, per tant, com han canviat les necessitats tant dels pacients com dels cuidadors. És  un repte, tant del sistema sanitari com del sistema social, intentar ajudar els familiars i pacients d’acord amb les seves necessitats actuals.