L’IRB realitza diferents investigacions per millorar el diagnòstic de l’Alzheimer, les alteracions i el tractament del son

La millora en el diagnòstic precoç de la malaltia d’Alzheimer, les alteracions del son en els pacients que la pateixen i el seu tractament centren diverses investigacions de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i de la Unitat de Trastorns Cognitius de la Regió Sanitària de Lleida. Amb motiu de la commemoració, el proper 21 de setembre, del Dia Mundial de l’Alzheimer, declarat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la Unitat de Trastorns Cognitius de la Regió de Lleida ha organitzat, el proper dimecres 19 de setembre un col·loqui sobre els canvis socials i en la cura dels pacients que s’han produït en la malaltia en els darrers anys.

Juntament amb el diagnòstic i la cura del pacient, la recerca és una de les claus de futur per millorar el pronòstic i el tractament de la malaltia d’Alzheimer. Les implicacions de les alteracions del son en l’aparició i evolució de la malaltia són un dels pilars de la recerca en aquest camp en els darrers anys. La Unitat de Trastorns Cognitius de la Regió de Lleida i el Grup de Neurociències Clíniques, conjuntament amb el Grup de Recerca Translacional en Malalties Respiratòries de l’IRBLleida, han demostrat l’elevada incidència de l’apnea del son obstructiva en aquest grup de pacients i n’estan avaluant la implicació en la progressió de la malaltia, així com la possibilitat de facilitar-ne la detecció.

Paral·lelament, des de fa diversos anys, la Unitat de Trastorns Cognitius ofereix la possibilitat  als pacients en fases molt inicials de la malaltia de participar en assajos clínics destinats a avaluar l’eficàcia de fàrmacs per eliminar l’amiloide o la proteïna tau, que són les substàncies considerades responsables de l’aparició i la progressió de la malaltia. La Unitat de Trastorns Cognitius també col·labora en diferents projectes de recerca que inclouen l’estudi del líquid cefalorraquidi en pacients amb malaltia d’Alzheimer i altres demències, així com la col·laboració en consorcis de genètica d’àmbit estatal i europeu, amb l’objectiu de conèixer nous factors de risc genètic i mecanismes implicats en la malaltia.