La Síndrome Postvacacional és un estat emocional i físic transitori que afecta temporalment durant uns certs dies o setmanes segons les eines i recursos personals de cadascú per gestionar-ho. «És la vida mateixa«. El ventall que afecta aquest malestar vacacional és molt ampli des dels nens/es fins als adults no ens escapem ningú.
Segons uns estudis realitzats es creu que el 30% i 40% dels treballadors/es patiran o estan patint aquest malestar emocional al reincorporar-se a al treball i en els nens/es no hi ha una estadística clara i fiable però mínim un 10% dels nostres nens/es també ho pateixen. Manifesten conductes de malestar emocional, irritabilitat de tornar a l’escola i a l’Institut aquests dies. La frase repetida és a «a l’escola no, vinc a treballar amb tu papa».
Com detectar-ho?
És senzill. Les conductes més fàcils d’observar tant en els nens/es com en els adults és la manca de ganes per fer les coses, manca d’energia. Estan o estem apàtics, tristos tots ens és igual. Pot haver-hi plors o agressivitat verbal o física, mal humor i finalment problemes amb la son i l’ansietat.
Com fer-ho?
Establim estratègies per ajudar als nostres petits/es grans homes/dones a suavitzar les molesties post vacacionals i a nosaltres mateixos. La primera i molt important, tornar a la rutina. El fet de mantenir i establir novament uns horaris de matinar i anar a dormir són claus tant pels nens com pels adults. Saber que cada dia han de fer una activitat determinada, la qual estarà planifica en contingut i horaris.
Establir un ordre en l’entorn familiar i escolar ja que els adults també tornem a una rutina i de retruc dintre de l’entorn familiar. Mentalitzar o conscienciar durant aquests dies als nostres petits/es grans homes/dones de forma positiva de tot allò que faran i podran fer a l’escola i fora de l’escola. I nosaltres els adults també. Aquí podem aplicar moltes estratègies de la Intel·ligència Emocional i Mindfulness, ser conscients i gaudir del moment. Explicar pedagògicament als peques i a nosaltres mateixos que la vida són aventures constants i que segur que aquesta nova etapa obre tot un món d’oportunitats.
Finalment molta, molta paciència pels adults sobretot, recomanaria anar al super i comprar litres i litres de paciència , ja que hi ha moltes pors amb tot allò nou que els nostres petits es trobaran a l’escola, nous i vells amics, professors etc… la por al desconegut.
Els/les nostres peques s’adapten a tot, són ràpids, però tot necessita un temps com la mare naturalesa ens ensenya i les situacions com aquestes són un aprenentatge pel futur en l’àmbit de la frustració. En els nens és molt clara la frustració però en l’adult la frustració es tradueix amb unes conductes i hàbits més disfuncionals, però, com sempre diem, «d’una llimona hem de fer una llimonada«.
