Iolanda Ferran demana «una acceleració» en l’arranjament del tram de l’N-230 a Escales per la seva perillositat
Els veïns de l’Alta Ribagorça han de desplaçar-se a Tremp per fer gestions al Jutjat, al Registre o a l’Oficina de la Seguretat Social per citar alguns exemples. Són més de 50 quilòmetres pel port de Perves (N-260) amb vehicle particular donat que no hi ha cap servei de transport públic que uneixi aquestes dos capitals de comarca. En una entrevista amb l’ACN, la nova alcaldessa del Pont de Suert, de la formació independent Tothom, Iolanda Ferran, aposta per millorar la via i vol entrevistar-se amb la consellera de Territori, Ester Capella. Igualment, aposta per transport públic que uneixi les dos comarques tot l’any. Pel que fa a l’N-230, al tram d’Escales, l’alcaldessa demana una acceleració de la millora per la seva perillositat.
Ferran ha argumentat el fet que els instituts de la Pobla de Segur, Tremp i El Pont de Suert imparteixin cicles formatius diferents la necessitat que hi hagi un bon servei de transport públic. D’aquesta manera, considera que es facilitaria la mobilitat de molts alumnes i potser s’evitarien desplaçaments a altres poblacions més allunyades.
T'EXPLIQUEM
- L'alcaldessa de Tremp vol revisar el transport públic del Pallars a Barcelona i un hospital més gran
Els 19 quilòmetres del port de Perves i la manca de transport públic fa que «la barrera física» sigui important i no hi hagi relacions socials ni de cap altre tipus entre el Pallars Jussà i el Pont de Suert, ha dit l’alcaldessa.
Durant el període d’estiu, del 23 de juny al 30 de setembre, funciona el Bus del Parc, un servei que recorre les quatre comarques de la zona d’influència del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici pensat pels visitants d’aquest espai protegit.
Implantar el transport a la demanda a la comarca és un projecte en el qual volen treballar durant aquesta legislatura des de l’Ajuntament. L’alcaldessa ha explicat que s’ha de facilitar la mobilitat de les persones dels nuclis petits a la capital per poder anar al metge, al banc, a comprar però també per socialitzar-se.
DESTAQUEM
Tracte diferencial: molts nuclis poc poblats i molt dispersos
El municipi d’El Pont de Suert està format per vint-i-quatre pobles amb una població de poc més de 2.000 habitants. Pel que fa als nuclis, el que té més habitants tot just arriba a la cinquantena. Aquesta característica, que El Pont de Suert comparteix amb altres municipis del Pirineu com Tremp o Sort, fa que a l’hora de demanar determinades ajudes els criteris no els beneficien, per tenir una capital molt poblada i nuclis amb pocs habitants.
Per aquest fet ja han demanat a la Diputació de Lleida que tingui en compte el tret diferencial que un municipi tingui molts nuclis de població agregats amb poca població i molt dispersos tots ells.
Tenir tants nuclis de població fa que en alguns d’ells encara no s’hagin solucionat serveis bàsics com podria ser la captació d’aigua o el clavegueram, temes que s’hauran d’intentar reparar aquesta legislatura, ha dit Ferran.
SABIES QUE…
Habitatge
L’accés a l’habitatge també és un problema a l’Alta Ribagorça i l’alcaldessa destaca la dificultat que tenen molts joves que volen cursar els cicles formatius que s’imparteixen al Pont de Suert per trobar un lloc on viure. Amb l’objectiu de fer-los-hi fàcil, l’Ajuntament té la intenció de cedir un solar a la Generalitat per construir un alberg. Ferran ha dit que la comarca no disposa de cap alberg de la Generalitat i seria una bona opció pels alumnes de 16 anys que venen de fora a cursar un cicle formatiu i per altres perfils.
Pla comercial
L’ajuntament del Pont de Suert ha demanat una subvenció al ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic per impulsar un pla de dinamització del comerç, els serveis i els productors locals. L’alcaldessa ha explicat que volen fer un cens de locals buits, ja que cada cop n’hi ha més, i posar en contacte a persones interessades a llogar-los amb els propietaris.
El projecte contempla moltes actuacions però l’important per l’alcaldessa és dinamitzar el sector comercial i que cooperi amb altres sectors com la restauració, els productors o els artesans.
