L'aparell digestiu i com fer front a les al·lèrgies alimentàries

LLEIDACOM / Lourdes Farré
Publicat: 
27-05-2020
Actualitzat: 27-05-2020 15:30
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • L'aparell digestiu i com fer front a les al·lèrgies alimentàries

El 29 de maig és el Dia Mundial de la Salut Digestiva i se celebra des de l'any 2004. Aquesta data commemora la creació de l'Organització Mundial de Gastroenterologia (WGO), que és la institució que vetlla per la salut digestiva a escala mundial.

Cada any es posa en relleu un desordre digestiu en concret amb l'objectiu d'incrementar el coneixement sobre aquest entre el públic en general i així impulsar la prevenció i el seu tractament en una campanya que dura fins a l'any vinent.

Com altres sistemes del cos, l'aparell digestiu disposa d'un disseny perfecte per a complir la missió que té encomanada, extreure dels aliments les matèries primeres que serviran tant per produir l'energia que necessitem en l'activitat diària, com per a fabricar i generar els elements que conformen els diferents òrgans i sistemes del nostre organisme.

L'aparell digestiu és un llarg tub que s'estén des de la boca fins a l'anus. Està dividit en diferents parts, cadascuna de les quals compleix missions concretes. Aquestes parts són l'esòfag, l'estómac, l'intestí prim, l'intestí gros (o còlon) i l'anus. A més, hi ha dos òrgans que aboquen les seves secrecions al tub digestiu, el fetge i el pàncrees, tots dos amb un important paper en la digestió i absorció dels aliments.

L'aparell digestiu i com fer front a les al·lèrgies alimentàries

Des de Lleida.com volem aprofitar per parlar sobre les al·lèrgies alimentàries, una de les malalties més comunes de l'aparell digestiu.

L'al·lèrgia a determinats aliments és una reacció anòmala de l'individu davant d'aquests. Normalment tolerem la ingesta d'aliments sense problemes, i aquesta és la resposta fisiològica (normal), ja que els aliments tenen la funció d'aportar nutrients al nostre organisme, i per tant no són nocius. No obstant això, els individus amb al·lèrgia a aliments presenten símptomes, pel fet que el cos ha desenvolupat "anticossos" contra alguna proteïna present en els aliments. Aquest tipus d'anticòs es diu immunoglobulina E (IgE). Perquè es produeixi aquesta IgE contra l'aliment, la persona ha d'haver-lo ingerit abans en alguna ocasió (fase de sensibilització), encara que això no sempre es recorda.

L'al·lèrgia a aliments és més freqüent en persones provinents de familiars amb al·lèrgies, encara que aquestes puguin ser diferents. També és més freqüent en nens que en adults. Encara que en alguns casos l'organisme produeix directament anticossos enfront l'aliment, en altres casos el nostre cos "es confon". Això passa en persones que tenen al·lèrgia respiratòria per algun inhalant (pòl·lens de plantes, àcars de la pols, etc.). En aquest cas, l'al·lèrgia alimentària es deu al fet que els anticossos contra l'inhalant reconeixen i s'uneixen a alguna proteïna de l'aliment que s'assembla molt. Aquest fenomen es diu "reactivitat creuada" i per exemple, pot ocórrer entre el pol·len de l'artemísia i la mostassa, la pastanaga i les pipes de gira-sol, entre el pol·len de bedoll i la poma, entre el pol·len de plàtan d'ombra i l'enciam, entre el làtex (goma) i la castanya, el kiwi, el plàtan i l'alvocat i entre àcars i caragols.

Les al·lèrgies a aliments més freqüents en nens són a l'ou, a la llet i al peix. En els adults destaquen les al·lèrgies a fruites i fruits secs, seguits per marisc i peix.

Quins són els símptomes?

Una vegada que l'individu s'ha sensibilitzat, és a dir, s'ha produït IgE contra un aliment determinat, presentarà símptomes cada vegada que en mengi. Aquests símptomes deguts a l'al·lèrgia a aliments poden ser molt variats. Els més freqüents són picor a la boca, inflor de llavis o llengua, nàusees, vòmits o diarrea, picor o urticària generalitzada, angioedema (inflor) de llavis, parpelles, rinitis (picor, esternuts, congestió nasal), asma (ofec, xiulets o sibilàncies al pit, tos) i mareig, caiguda de tensió, i pèrdua de consciència (xoc anafilàctic).

Quan apareixen símptomes a la pell i mucoses (urticària, angioedema) juntament amb rinitis, asma o símptomes digestius, la reacció es considera generalitzada i es diu anafilaxi. Si a més, es produeix una baixada de la tensió arterial, es diu xoc o xoc anafilàctic. Aquesta reacció és greu, i tot i que és extremadament infreqüent, hi ha algun cas de mort. En alguns pacients amb dermatitis atòpica (èczemes), especialment nens, l'al·lèrgia a aliments empitjora els símptomes dels èczemes (enrogiment, picor, descamació).

Com es diagnostica?

El diagnòstic d'una al·lèrgia a aliments es basa en la demostració d'anticossos de tipus IgE davant de l'aliment que ha induït símptomes. Per a això és molt important la realització d'una història clínica detallada, que inclogui: tipus de símptomes, temps transcorregut entre la ingesta i l'aparició d'aquests, quantitat i preparació culinària de l'aliment, factors associats a la ingesta (exercici, consum de fàrmacs tipus antiinflamatoris no esteroides, estrès...), tolerància prèvia i posterior de l'aliment, repetició o no de la reacció amb relació a l'aliment, tractament requerit i temps de resolució.

Posteriorment, es determina la presència d'IgE específica enfront l'aliment. Això es pot fer mitjançant unes anàlisis o per proves cutànies, que consisteixen en la punció la pell a través d'una gota d'extracte de cada aliment i observar si es produeix reacció cutània.

De vegades, s'ha de recórrer a la prova de provocació. Consisteix a administrar l'aliment sospitós i observar al pacient. Es farà sempre sota supervisió mèdica i en un centre hospitalari. És important que davant la sospita d'al·lèrgia a aliments es consulti a l'al·lergòleg per fer un diagnòstic precís que eviti dietes excessivament restrictives i que asseguri la detecció de totes les al·lèrgies rellevants.

Quines són les mesures que hem de prendre?

Un cop establert el diagnòstic i identificat l'aliment responsable, la primera mesura a prendre és la prevenció. En alguns casos, com el de la fruita seca o la llet, aquesta pot ser complicada, ja que són ingredients que es troben en molts aliments de forma emmascarada o oculta.

És important disposar de la màxima informació sobre l'aliment que produeix l'al·lèrgia, conèixer en quins menjars (processades o no) es pot trobar i evitar-ne el consum. S'ha de llegir sempre les etiquetes dels productes elaborats abans de consumir-los, per assegurar-se que no contenen els aliments als quals un és al·lèrgic. Cal tenir especial cura en els àpats que es fan fora de casa, com a l'escola o al restaurant.

Per als pacients amb reacció greu prèvia o en risc per malalties de base, existeixen els anomenats corticoides, que sempre han d'estar prescrits per un metge especialista, i és un medicament que es troba fàcilment a les farmàcies. Aquests pacients hauran estat instruïts prèviament per a l'ús d'adrenalina per a la seva autoadministració, i hauran de portar el seu tractament sempre amb ells per tal de prevenir.

Recorda

-No totes les reaccions adverses a aliments són una al·lèrgia, poden ser simples intoleràncies.

-L'al·lèrgia a aliments pot manifestar-se com a símptomes locals en boca o gola, símptomes digestius, o símptomes a distància com urticària, rinitis, asma o baixada tensió.

-El diagnòstic es basa en la història clínica i proves d'al·lèrgia específiques realitzades en un especialista.

-L'única forma d'evitar una al·lèrgia a aliments és la prevenció i aquesta requereix ser molt estricte, sobretot en el cas d'aliments processats.

Comparteix

També t'interessarà